El país funciona (culturalment)
Aquest cap de setmana he tingut la sort -per casualitat, tot s'ha de dir, per diverses coincidències- d'assistir a tres espectacles ben diferents, adreçats a públics que no tenen massa a veure entre si però que delaten -més enllà dels tòpics habituals- la vitalitat de la cultura feta catalana i feta en català, malgrat els mals auguris que constantment escoltem en aquest sentit.
La meva ruta cultural comença divendres a l'Espacio Movistar, on actua la banda tarragonina Els Pets. Un grup l'últim disc del qual s'ha situat entre els quinze més venuts de tot l'estat el darrer any, i no precisament perquè cantin en català -com es poden imaginar no resulta fàcil vendre quan es treballa amb una llengua relativament petita-. Malgrat el discurs antisistema, antimonàrquic i independentista, una multinacional com Telefonica se n'ha adonat que Els Pets són una magnífica porta d'entrada a un sector de negoci catalanoparlant i amb un cert nivell adquisitiu. Primera constatació de què el país va bé.
Segons parada de la ruta. Fòrum de les Cultures, també a Barcelona. Allà s'hi ha instal·lat des del dijous dia 31 la carpa del grup que tira endavant Cavalia, un espectacle sorgit de les persones que van fer néixer el Cirque du Soleil del Quebec i que ara proven sort amb un espectacle que té en els cavalls i la seva majestuositat els seus protagonistes d'excepció. La retolació de tot l'espai així com els textos que apareixen a la pantalla instal·lada enmig de l'escenari són exclusivament en català (com la seva web). Aquests quebequesos, que passen primer per Barcelona abans d'anar a Madrid, aposten només pel català com a llengua de contacte amb el seu públic (cosa que no passa desaparcebuda a tothom, al meu costat vaig sentir com remugaven d'això un parell de persones). El català és la llengua de futur del país, segons constatació positiva.
Tercera parada. Un clàssic: els Pastorets de la Sala Cabañes, a Mataró. Un altre espectacle en català (perquè el teatre s'entén que és en català i en canvi el cinema és quasi sempre en castellà tot i que aquests dies facin El Orfanato en català al Foment?). Més de 350 persones que treballen gairebé per amor a l'art -excepte els músics- per tirar endavant un espectacle que és Patrimoni Cultural de la ciutat i que contradiu el tòpic que tot allò vell és caduc i destinat a desaparèixer.
Pets, Cavalia, Pastorets. Espectacles juvenil (en el primer cas) i familiars (en els altres dos). Muntatges tots de grans dimensions, que fan servir la llengua catalana sense cap complex d'inferioritat. El país (culturalment, almenys) va millor del que sovint volem reconèixer.
La meva ruta cultural comença divendres a l'Espacio Movistar, on actua la banda tarragonina Els Pets. Un grup l'últim disc del qual s'ha situat entre els quinze més venuts de tot l'estat el darrer any, i no precisament perquè cantin en català -com es poden imaginar no resulta fàcil vendre quan es treballa amb una llengua relativament petita-. Malgrat el discurs antisistema, antimonàrquic i independentista, una multinacional com Telefonica se n'ha adonat que Els Pets són una magnífica porta d'entrada a un sector de negoci catalanoparlant i amb un cert nivell adquisitiu. Primera constatació de què el país va bé.
Segons parada de la ruta. Fòrum de les Cultures, també a Barcelona. Allà s'hi ha instal·lat des del dijous dia 31 la carpa del grup que tira endavant Cavalia, un espectacle sorgit de les persones que van fer néixer el Cirque du Soleil del Quebec i que ara proven sort amb un espectacle que té en els cavalls i la seva majestuositat els seus protagonistes d'excepció. La retolació de tot l'espai així com els textos que apareixen a la pantalla instal·lada enmig de l'escenari són exclusivament en català (com la seva web). Aquests quebequesos, que passen primer per Barcelona abans d'anar a Madrid, aposten només pel català com a llengua de contacte amb el seu públic (cosa que no passa desaparcebuda a tothom, al meu costat vaig sentir com remugaven d'això un parell de persones). El català és la llengua de futur del país, segons constatació positiva.
Tercera parada. Un clàssic: els Pastorets de la Sala Cabañes, a Mataró. Un altre espectacle en català (perquè el teatre s'entén que és en català i en canvi el cinema és quasi sempre en castellà tot i que aquests dies facin El Orfanato en català al Foment?). Més de 350 persones que treballen gairebé per amor a l'art -excepte els músics- per tirar endavant un espectacle que és Patrimoni Cultural de la ciutat i que contradiu el tòpic que tot allò vell és caduc i destinat a desaparèixer.
Pets, Cavalia, Pastorets. Espectacles juvenil (en el primer cas) i familiars (en els altres dos). Muntatges tots de grans dimensions, que fan servir la llengua catalana sense cap complex d'inferioritat. El país (culturalment, almenys) va millor del que sovint volem reconèixer.
Comentaris