Recordatori

Em truca l'Edin Kapic per preguntar-me com està el nostre documental sobre la reconciliació a Bòsnia i Hercegovina, Els Ponts de Mostar, i per conversar una estona de com va la vida. Al cap d'uns minuts, em diu: "Ostres, te'n recordes d'en Miro Salcin, el dels bombers? [és el cap del Servei de Bombers de Mostar, que apareix en el documental extensament]". I jo li dic: "Sí, és clar, què passa?". "Resulta que han trobat el seu fill mort, que s'ha suïcidat", m'anuncia. "Ostres, quina cosa", li responc. "Però ell havia viscut la guerra, estava trastocat d'alguna manera"?, pregunto. "Bé, tenia la mateixa edat que jo, durant la guerra, em sembla que estava bé...", m'assegura. No puc evitar fer de periodista, que és el que sóc, i entrar ja a pressuposar que segurament s'ha suïcidat per culpa d'algun trauma no resolt de la guerra. Potser que sigui així o no, però l'Edin no em diu pas que no. Si fos així seria una víctima més de la guerra, una víctima tretze anys després encara de la mateixa guerra. Això és el que explicarem precisament en el documental a què feia referència, que espero que vegi la llum en els dos propers mesos: com les ferides de la guerra, si no es curen, poden perviure i fer-se més gran amb el pas del temps. Avui la meva petita pregària noctura, senyor Salcin, serà per vostè i el seu fill.