Kosovo

Em miro avui amb recel les notícies sobre la declaració d'independència de Kosovo no perquè no combregui amb el dret a l'autodeterminació ni en el seu ús sinó perquè recordava llegint la premsa i mirant la tele el contingut d'un documental de la BBC titulat "Combat moral" emès pel llavors Canal 33 l'any 2000. Què s'hi diu en aquest excel·lent treball? Doncs des d'un punt de vista tan poc susceptible de ser titllat de proserbi com el britànic s'hi explica amb pèls i senyals l'operació que van planejar els màxims responsables de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK) per tal d'involucrar l'Aliança Atlàntica en la seva causa i, passant de grup terrorista a exèrcit reconegut, aconseguir canviar les tornes i deslliurar-se del jou de Milosevic. Una operació -i aquest és el motiu del post- pensada des de la desesperació, sense cap escrúpol i usant com a carn de canó la pròpia població civil albanokosovar.

Situem-nos: la guerra de Bòsnia havia acabat el 1995 després de la intervenció de l'Otan contra l'exèrcit serbobosnià. Després de mesos i mesos en què les tropes del criminal de guerra Ratko Mladic tinguessin Sarajevo assetjat, la guerra es va acabar quan l'administració Clinton va decidir prendre partit pels bosniomusulmans i contra els serbis. Tres anys després, els oprimits albanokosovars van pensar que la seva sort anava lligada també a la dels nordamericans. I van traçar un pla per tal que tingués lloc una operació similar. Ara bé, per atraure les tropes de l'OTAN calia que hi hagués un bon "pollastre" a Kosovo. En el documental citat s'explica com es va generar la crisi que va acabar portant l'OTAN a escena; com es va encendre la metxa, deliberadament, perquè la crisi explotés i els Estats Units s'haguessin de posar de costat dels albanokosovars i d'un grup terrorista que assassinava primerament civils serbis com l'UCK.

Ja en els primers compassos del treball apareix Hashim Thaci, l'home que avui hem vist proclamar la independència de Kosovo i que el 1998 era el líder polític de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. Thaci reconeix a la cinta sense embuts que sabia que els serbis es venjarien dels atemptats de l'UCK atacant més civils innocents. Però que de fet aquesta era l'estratègia: encendre el cicle de la violència perquè el món fes cas a les reivindicacions nacionals dels kosovars i vingués a auxiliar-los encara que només fos per fer passar la vergonya de veure com a l'Europa del segle gairebé XXI tenien lloc atrocitats com les que es van perpetrar en aquells dies. "Com més civils morissin més possibilitats d'intervenció internacional hi havien", diu just després Dugi Gorani, negociador albanokosovar després de la guerra de 1999. Queda molt clar.

I això és el que va passar. Thaci i la gent de l'UCK van provocar el règim de Milosevic fins que aquest va perpetrar un genocidi en tota regla contra els albanokosovars. I els EUA, l'OTAN i la Unió Europea es van posar del costat albanokosovar, ajudats per l'animadversió que sentien pel tirà. On som, ara, nou anys després? Doncs avui hem assistit a la declaració d'independència d'un país on ja només el cinc per cent dels seus habitants són serbis, un deu per cent menys que el 1990. L'actuació de l'OTAN secundant l'UCK i el seu braç polític, doncs, ha acabat provocant a la pràctica una nova neteja ètnica a la regió, com a Bòsnia. Els serbis van marxant i no tornaran.

Pobre de mi no pretenc fer cap judici respecte la forma en què van actuar llavors Hashim Thaci i l'UCK, però si alertar de com a vegades els terroristes poden passar a ser alliberadors en qüestió de dies. De com els papers s'inverteixen en funció del context. De com les fitxes dels escacs són això, fitxes en el tauler, sense important de quin color són ni la seva forma i mida. I que per tant ni Milosevic era un angelet ni tampoc ho era l'UCK i Hashim Thaci. I pel que fa a aquest darrer, que no s'estranyi ara si els serbis de Kosovo diuen que no es fien d'ell i el seu govern. Després d'haver tornat a mirar el documental, avui jo tampoc me'n fiaria.

Comentaris

Silveri Garrell ha dit…
El 80 per cent dels habitants de Kosovo viuen en la miseria i encara s'empenyen en declarar-se independents per passar més gana. Cal comptar que les bandes que rebenten habitatges atracant en les urbanitzacions catalanes, son albano-kosovars, i amb la independència com que passaràn més gana, encara ens assaltaràn més les nostres llars.
Anònim ha dit…
Hola Joan, per casualitat he anat a parar al teu blog, i t'haig de felicitar pels teus escrits (és l'hora d'escoltar, la importància de la família, la paciència elaborada, viure la solitud..). Amb els temps que corren, és un tresor trobar un racó on recollir-se i pensar en el camí de la vida.
Una abraçada
Mireia
joansalicru ha dit…
Hola Silveri,
bé, jo tampoc entraria en aquest terreny. Els kosovars tenen tot el dret a provar la via de la independència, tot i que pel que sembla viuran de la caritat internacional (hi ha una conferència de donants ja programa).


Mireia,
aquests textos són de la revista Valors (www.valors.org). Els penjo si són meus, en el meu bloc. A veure si t'animes a entrar a la web, doncs, de la revista, que sospito t'agradarà més encara.

Merci als dos.
joan
JSC Mataró ha dit…
Si vols comprovar que "Zapatero no es lo mismo", fes click aquí.
Joan Safont ha dit…
És molt provable que s'esdevinguessin els fets que relata el documental. Ara, en aquella terra tothom té les mans tacades. Com tu saps fins i tot els bosnis quan van poder, també van cometre crims. Jo prefereixo partir d'aquesta constatació. També s'ha d'anar en compte quan s'utilitza això de que "van provocar". És perillós.

En el fons, hi ha molt de pogre esgarrifats amb la imatge dels kosovars fent onejar la bandera dels Estats Units. Que hi farem, si els Estats Units han fet més per la llibertat dels pobles que altres simpàtics i progres països.

Entrades populars