Emulant Pujol: Catalunya poble a poble. dia 2

No sé perquè se'ns ha posat la ceba al cap que hem d'anar a Àger, un poble que queda sobre Balaguer. El govern hi acaba d'inaugurar una nova carretera i, dins la nostra voluntat de servei públic, venim a comprovar que estigui ben feta i arreglada. Hi arribem a les 2 de la matinada i com que una mica de decència tenim no truquem la porta del càmping previst. Dormim al cotxe. Ens llevem quan l'Oriol no pot més amb el mal d'esquena i anem al centre del poble a esmorzar.

Al cap d'una estona, repassada la premsa, enfilem cap amunt, passem per Tremp i acampem en un càmping al Pont de Suert. El propietari del càmping esta molt exaltat amb l'incompliment del termini del finançament de l'Estatut i vol planejar una campanya d'accions armades pel país.

En aquest nostre periple pel Nord-Oest del país coneixem gent nova, evidentment, però també retrobem il·lustres mataronins com Pol Bartrés, amb qui finalment dinem a Viella, la capital de l'Aran, gairebé a les quatre de la tarda (primera foto). Som de viatge però els mataronins ocupen un bon gruix de la conversa.

La tarda segueix ja sols al Pont de Suert, que esta de Festa Major, on busquem una botiga de queviures per poder fer un bon sopar. Sortosament la trobem i ens firem, comprem tots el que ens cal per preparar un excel·lent sopar protagonitzat per la grandiosa truita que cuina l'Oriol (foto 2). Semblem homes preagrícoles: la nostra principal preocupació es caçar menjar, cuinar-lo i engolir-lo. Un autentic plaer, no fer res. "Ai que bé!", exclama l'Oriol mentre comprova el confort del seu sac abans d'adormir-se.