Emulant Pujol: Catalunya poble a poble. Dia 5.

Què estem fent, exactament, aquests dies? Hi ha moments que penso que estem duent a terme un no-viatge, que estem deconstruint la noció de viatge: el viatger sempre va cap a un lloc, té un destí, pero no és el nostre cas, on cada dia ens despertem perquè hem anat a parar allà on el sol ens diu bon dia ni tampoc on l'acomiadarem. Avui no es una excepció i fem una ruta ben extravagant. A mig matí, ben esmorzats, anem a Tor, aquell poble endinsat en una vall on va haver-hi un seguit de crims passionals fa almenys quinze anys. La carretera per arribar-hi és infernal i mes la que porta de Tor cap a Andorra: hem de parar i fer marxa enrera.

Baixem i dinem a Llavorsí, sobre Sort, i d'aquí enfilem per Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu... L'acabem atravessant tot, l'Àneu, amb uns paratges que ens deixen estabornits per la seva bellesa; sembla que m'hagi posat en aquell quadre del menjador de casa l'àvia on sobresortien altíssims arbres. Avui, però, la foto és en color, no en blanc i negre com el retrat. Intentem passar a França però distrets veient vaques i cavalls i l'aigua cristal·lina del riu acabem entrant de nou a l'Aran. Despres de visitar una ennuvoladíssima Baquèira Beret, acabem sopant i dormint en un càmping prop de Viella. Estem rebentats. Demà però ja dormirem entre llençols.