Ciutats que no es buiden*

Passo per la plaça Santa Anna, al rovell de l’ou de Mataró, i la trobo plena. No a vessar, com els dies de Festa Major, però en tot cas amb prou gent com per desmentir aquell tòpic local segons el qual després de Les Santes els mataronins marxen en massa de la ciutat. Enguany encara deu passar més per efecte de la crisi, però el cert és que l’última mitja dotzena d’anys, he certificat un canvi de tendència en aquest sentit: la gent surt de viatge de forma més fragmentada i en èpoques no agostinianes i a més, en mica en mica, algun turista es deixa caure per casa nostra. Vull pensar també que les ciutats es buiden cada cop menys perquè la gent s’hi sent bé i li agrada passejar per aquells indrets per on tot just passa -i de forma atrafegada- durant el curs. Per tot plegat, em sorprèn molt l’actitud diguem-ne poc receptiva davant d’aquest canvi de xip tan del sector comercial de la ciutat com de les seves institucions públiques: la gran majoria de botigues tenen tancat amb pany i forrellat i pel que fa a l’Ajuntament no hi ha ni una sola activitat musical i/o festiva amb l’objectiu d’animar el personal que es belluga pel centre de la ciutat. D’acord que hi ha crisi però anys enrere, amb pressupostos tan o més migrats com ara, s’havia programat en aquest sentit. La crisi ens hauria de fer posar les piles també en això: l’agost ja no és aquell mes “feixuc i mandrós” que deien Els Pets en la seva mítica cançó dedicada al vuitè mes de l’any.

* Article publicat al diari El Punt.