No hi haurà una segona trobada amb Panikkar...

Portada del número 26 de la revista Valors, d'abril de 2006, protagonitzada per Raimon Panikkar.

El 21 de desembre passat, com a Clack Produccions [web], l'amic Ignasi Moreta en el marc de l'acord que tenim amb l'editorial Fragmenta ens va sondejar per agendar la gravació d'una entrevista a Raimon Pannikar a Tavertet. És allò que es fa sempre: qui fa de productor truca als tècnics per establir el rodatge i concretar les possibilitats. Em feia molta gràcia poder participar de l'enregistrament però el cert és que el dia que l'Ignasi ens proposava a mi m'era totalment impossible desplaçar-me a Tavertet, de manera que vaig derivar la feina en el meu company Eloi Aymerich. Al final l'entrevista es va suspendre no sé ben bé ni per problemes de salut o perquè no quadraven les agendes de l'entrevistat amb l'entrevistador -ho dubto perquè ell, d'aquestes coses, no en gastava-. Me'n vaig alegrar, íntimament, perquè vaig pensar: mira, així hi podràs anar tu, a fer l'entrevista, un altre dia. Tornar a Tavertet, perquè ara fa quatre anys, diria que era el març de 2006, vam desplaçar-nos amb la Maria Coll per entrevistar-lo per a la revista Valors. D'aquella trobada preciosa en va sortir una entrevista que era la peça principal d'un monogràfic [aquí] dedicat a la interculturalitat que el tenia a ell com a protagonista, com no podia ser d'una altra manera. Vaig recordar aquella trobada en aquest post el maig de 2009: Llum a la casa dels llibres.

Doncs no. No hi haurà cap més gravació, perquè Panikkar ja no és entre nosaltres. El seu esperit, el seu afany de conèixer, d'intercanviar, d'evolucionar... l'estímul a entendre'ns, entre els humans, i entre els humans i els nostre déus... hi serà, més present que mai, probablement -ja se sap que quan un mor surt tot allò bo que havia fet en vida, mentre que sovint quan s'és en vida ningú se'n recorda, de savis com ell...-. No hi haurà una segona entrevista amb Panikkar però tampoc passa res: el record que em va deixar aquella tarda fosca a Tavertet, en aquella encantadora i acollidora casa plena de llibres i més llibres, és suficientment profund en el meu cor com per haver-li gastat una estona del seu temps. Va ser un autèntic plaer conèixer-lo, Raimon. Gràcies per tot.