dimarts, de gener 24, 2012

En el dia del nostre patró, visca el periodisme

Manuel Roca Quadrada, Elisabet Solsona, un servidor, Albert Calls i Guillem Roset. Foto: C.Sánchez

El periodisme no morirà mai perquè l'art de narrar el què passa a partir de períodes de temps concrets serà sempre necessari per ordenar el món. I quan més complicat sigui el món, més encara -com que és el cas, és possible afirmar que el periodisme té una mala salut de ferro-. És una de les idees que he volgut expressar avui a la tertúlia de periodistes celebrada aquesta tarda precisament el dia del patró de la professió, Sant Francesc de Sales [prem aquí per escoltar-ho].

He compartit taula amb quatre altres periodistes entusiastes: Manuel Roca Cuadrada, Albert Calls, Guillem Roset i Eli Solsona. I he defensat també que l'entusiasme, el creure's-ho al mil per cent, treballar molt dur, admetre el possible fracàs; la tenacitat i la paciència... són les peces claus per poder exercir aquest ofici -i pràcticament tots els del món-, per poder viure'n ni que sigui mínimament. Un àmbit, el de la comunicació i els mitjans, que està notant com el que més la crisi econòmica però que precisament per això s'ha de reinventar amb més força que ningú, sent innovadors en els formats -i això que sóc un nostàlgic del paper!- però amb l'essència de sempre: ordenar la visió que tenim del nostre propi món i posar-lo per escrit, sigui amb imatges, amb paraules o amb tuits. Això, amb tota seguretat, és el de menys.