Joan Mora: roda el món... i torna al PSC*

Aquest final de desembre, implacable el calendari, s’ha tancat un període d’interinitat i indefinició que la ciutat, políticament parlant, vivia des del dia de les eleccions, el 22 de maig passat. La força guanyadora, Convergència i Unió, ha esgotat fins l’últim moment el temps que tenia per dilucidar la qüestió essencial que tot govern municipal en minoria ha de respondre; com tiraria endavant els pressupostos i el Programa d’Actuació Municipal de cara a l’any vinent. Serà finalment amb el PSC amb qui CiU haurà tirat endavant les ordenances que acompanyen els pressupostos i qui, d’una manera o altra, permetrà que Joan Mora governi amb una mica més de tranquil·litat durant el 2012. Gran notícia, perquè haver prorrogat els pressupostos de 2011, sense possibilitat per tant d’invertir ni un duro per part del govern municipal durant el 2012, hauria estat la pitjor notícia possible que els polítics locals haurien pogut donar als ciutadans en un moment tan complicat com aquest.

De fet, el PSC, amb el mateix número de regidors que CiU –vuit-, era l’únic partit que, en solitari, podia permetre tirar endavant el paquet legislatiu bàsic. Inexplicablement, però, i sigui per culpa seva, del cap socialista Joan Antoni Baron o de tots dos, l’alcalde Joan Mora ha fet durant aquest temps totes les cabrioles hagudes i per haver abans de tornar al punt de partida, on els votants van situar-lo l’endemà de les eleccions. Primer flirteja amb la Plataforma per Catalunya i amb el Partit Popular per poder tirar endavant el cartipàs. Trencada la possibilitat d’acord amb la regidora Mònica Lora, que diu sentir-se enganyada, signa –en secret!- un pacte amb noms i cognoms, repartiment de carteres i terminis amb el líder popular a l’Ajuntament, Jose Manuel López, que havia d’entrar en vigor just després de les eleccions espanyoles. Un pacte, a més a més, fins a cert punt absurd perquè amb tretze regidors Mora seguia sense tenir majoria absoluta per a poder tirar endavant el seu ambiciós Pla de Mandat. Amb el suport del PP assegurat, Mora dóna un nou cop a la pilota –sempre endavant- i aprova, precàriament, les ordenances -de forma inicial- amb els populars, l’abstenció de la CUP i el seu vot de qualitat com a màxim responsable del ple. Finalment, quan el calendari apreta, es rendeix a l’evidència, arriba a un acord amb el seu antecessor Joan Antoni Baron i deixa sense validesa l’acord amb el Partit Popular, que molest i ofès, fa públic el pacte fins aleshores secret. Per acabar-ho d’adobar, quan se li pregunta per l’incompliment i el secretisme de l’acord amb el PP, l’alcalde Mora diu que deu tractar-se “d’un malentès”. Un despropòsit darrera un altre, francament.

Aquest sis primers mesos de mandat han estat una mena d’assaig general del que pot ser la política municipal aquests quatre anys. Esperem que, fetes les provatures corresponents, arreglat el càsting, afinades les veus, comenci el primer acte de la peça i el director de l’obra la guiï amb la traça i la delicadesa que fins al moment han brillat per la seva absència. La ciutat, i avui el tòpic és totalment cert, s’hi juga el seu futur.

* Article publicat a Tribuna Maresme de gener 2012.