dijous, de gener 31, 2013

Joan Pera i el teatre com a expressió d'un poble



Sempre és un plaer entrevista a en Joan Pera, un home que he pogut conèixer a la distància curta i que sempre he pensat que és encara més interessant seriós que no pas fent comèdia dalt l'escenari. Joan Pera, amb el pas dalt dels escenaris durant més de trenta anys, ha establert una relació amb el públic molt especial i no en va sovint es diu que és un dels personatges més estimats de Catalunya. Però és que parlant de tu a tu, el cert és que les seves reflexions destil·len profunditat i capacitat de discerniment.

En aquesta ocasió, hem anat a veure en Joan a Madà, allà on viu des de gairebé sempre amb la família, per parlar amb ell en el marc de les entrevistes que des de Clack fem per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) i arran de l'obra Sí, primer ministre, que acaba d'estrenar al Teatre Condal de Barcelona. Una peça on interpreta el paper de primer ministre però amb un registre que no és el seu habitual, cosa que confereix a aquesta nova interpretació un caràcter de repte.

En diverses ocasions de la trobada en Joan es va referir a la idea que el teatre "és l'expressió d'un poble", a partir d'una reflexió que feia Federico García Lorca. I, en aquest sentit, tot i apuntar que estem en el millor moment de la història del teatre català per sales, obres i espectadors, també deixa dit -com a conservador de les essències que fa broma que és- que aquesta "expressió d'un poble" en els darrers temps s'ha anat perdent. Diu que ens fa falta un teatre que parli dels problemes normals i corrents de la gent, "de la hipoteca".

Interessants reflexions d'un home que, en clau seriosa, és francament deliciós i extraordinari.