divendres, d’agost 16, 2013

#PensamentsdeSantes. Volum II.

Segona entrega dels #PensamentsdeSantes, les cartes creuades amb Ramon Radó sobre la Festa Major de Mataró, Les Santes; una iniciativa duta a terme durant els dies que s'ha celebrat, del 19 al 29 de juliol. En la mateixa línia de l'any passat -no buscar punts de confrontació sinó intentar encetar diàlegs fructífers, sense una voluntat científica i més aviat com una manera també de celebrar la festa- ens hem enviat cinc cartes, amb en Ramon llançant el tret de sortida amb un apunt sobre com Les Santes segueixen sent l'element d'identitat més potent, en un any en què n'han desaparegut alguns i de transcendència. Una entrada a la qual jo vaig respondre amb un cert advertiment: Que no ens emborratxin Les Santes.

La segona tongada de cartes es titulava La Segona Transició (article Ramon, article meu) i hipotitzava en relació a si estem assistint a un moment d'evolució fort de la festa. En tercer lloc (article Ramon, article meu) fèiem un zoom out i ens remuntàvem a dècades enrere per reflexionar sobre la ciutat d'ara (parlar de Les Santes és parlar de Mataró).

El quart intercanvi (article Ramon, article meu) s'iniciava amb la diferenciació lingüística entre Les Santes i Santes i això ens duia a pensar sobre què són les festes en sí i què representen pels mataronins, que no és ben bé el mateix. I en el cinquè diàleg creuat, en Ramon parlava de la teoria de com Les Santes parteixen el calendari de l'any a la ciutat, mentre que jo tancava, uns dies més tard, amb una reflexió sobre la polèmica política desfermada -i ja van dos anys- en el tram final de la festa.

Un exercici molt acotat en les dates i aparentment en el tema però que en el fons ens permet seguir parlant a ell i a mi d'una de les que coses que ens tenen el cor robat: Mataró i Les Santes.