dissabte, d’agost 10, 2013

#pensamentsdesantes (i V). Que no ens espatllin Les Santes


Vídeo produït per la secció local del PP de Mataró que ha obert una gran polèmica sobre la suposada politització de la festa.

Ramon,

Aquesta carta arriba a destemps, molt fora de termini. És el que té aquesta mena de coses a què ens dediquem fora de les hores de la feina, ja ho saps; no sempre és possible fer-les quan tocaria ni tampoc quan voldries. Però he volgut respondre el teu cinquè i últim Pensament de Santes perquè efectivament la Festa Major ha tingut una cua en forma de polèmica política que no podem deixar de comentar: la crema d'una bandera espanyola al No N'Hi Ha Prou -com ja havia passat l'any anterior- i la consegüent polèmica mediàtica arran d'un vídeo elaborat per la secció local del PP, tot amanit amb diversos altres fets de clara significació política al voltant de Les Santes.

Són terrenys delicats i, tenint en compte que t'escric molt més tard del que l'actualitat reclamaria, intentaré ser caut. També és veritat que els dies que han passat des de la polèmica -en alguns moments realment espectacular, sobretot arran de les notícia que en van difondre diversos mitjans estatals- permeten fer una mirada tranquil·la sobre tot plegat.

Penso que, com en tants altres àmbits de la nostra vida col·lectiva, assistim a la destrucció d'un altre consens d'aquells que venien de la Transició. Un consens pel qual les festes s'intenta que siguin de tothom i per tant, sobretot en l'àmbit dels estaments públics, no siguin patrimonialitzades per ningú. Un consens que era bo per la represa de la Festa, per la seva popularització, però que ha arribat un moment que potser ja no té sentit mantenir. I que, en tot cas, queda clar que la dinàmica de la situació actual porta a derruir.

Fa bé, l'alcalde Mora, de cridar "Visca Catalunya lliure!" des de dalt del balcó de l'Ajuntament a la Crida a la Festa Major, com ha fet els tres darrers anys? No crec que sigui una qüestió d'opinions sinó de legitimitat. I estaria disposat a admetre que si, que tot i l'explícita reivindicació política que comporten aquestes paraules, l'alcalde d'una ciutat, en un moment tan rellevant per a la seva població com la Crida a la Festa Major, la festa grossa de tot l'any, vulgui adreçar un missatge propi o mullar-se per una causa. No reclamem als líders que facin de líders, tu i jo? Doncs això. Si aquest missatge no agrada -si aquest lideratge no agrada- els vots fan posar cadascú al seu lloc cada quatre anys.

Ara bé, el revers negatiu d'això -d'aquesta legitimitat a la què jo al·ludia- és que per alguns partits polítics de la ciutat -en aquests moments, de forma explícita, ho podríem circumscriure al PP- que l'alcalde faci un pronunciament com aquest des de dalt del balcó és pràcticament una ofensa, perquè entén que amb aquestes paraules s'exclou tota una part de la ciutadania.

D'aquesta manera, des del PP local, molestos amb l'alcalde Mora per tot això, han declarat mort el consens de la Transició a què fèiem referència i han decidit utilitzar políticament un fet fortuït -per bé que totalment innecessari i intolerant, ho repetiré mil cops- com la crema d'una bandera espanyola. I és per això que han elaborat aquest vídeo que tanta polèmica ha fet córrer -per això el vídeo és diu Les Santes de tots?-. És la seva revenja, el preu de la proclama independentista a la Crida. Un vídeo que, presentat tal com s'ha fet per part dels mitjans espanyols on va aparèixer la notícia, esdevé una total manipulació dels fets.

Però no és només el PP, qui juga a trencar aquest consens. La nit del No N'Hi Ha Prou, el representant de la CUP, Xavier Safont-Tria, per primera vegada va saltar-se una regla no escrita i va exhibir una estelada just a l'alçada del balcó de l'Ajuntament on ell estava situat. Encara hi ha més: l'estelada desplegada sobre la figura de l'Àliga el migdia del 28 de juliol o les enganxines independentistes que any sí any també els portants d'algunes figures oficials exhibeixen no deixen de subratllar aquesta evidència: s'ha trencat el consens a què jo al·ludia.

Que entengui la dinamitació del consens que es pugui haver produït, però, no vol dir que l'aplaudeixi, in molt menys. Les festes funcionen a base del consens i si no n'hi ha, de consens, deixen de ser festes, perquè ja no són celebracions sinó que esdevenen una polèmica rera l'altra, com hi ha el risc de que ocorri aquí.

És hora, doncs, d'arremengar-se i teixir un nou consens. Un consens que segur que no podrà ser tan estricte com el que fins ara ens regia però que hauríem de mirar que fos compartit pel màxim de representants polítics locals. Perquè efectivament, la Festa Major de Les Santes és de tothom. Ningú en pot fer un ús particular ni polític. I és a l'alcalde a qui corresponen també liderar aquest procés, sense cap mena de dubte.

Les Santes, ja ho hem dit molts cops, són el nostre tresor més preuat com a mataronins. Ni tu, ni jo ni molts altres en tenim cap dubte. El primer dia que ens creuàvem aquestes cartes t'alertava en el sentit de que no ens emborratxessin; avui dic que una altra cosa: que no ens les trenqui ningú, que no se les quedi ningú, que no ens les arrabassin de les mans a tots els mataronins.

La resposta a aquesta carta pot ser ja el primer Pensaments... de l'any que ve, si vols.

Una abraçada i bon any, Ramon!
Joan