El valor de la religió*

La seva història -té 26 anys- s'escriu al voltant dels dos centres cristians barcelonins que han estat referència per a ella: l'escola de la Companyia de Maria a l'Eixample on va cursar els estudis -i on col·labora com a fotògrafa- i la comunitat dels claretians a Gràcia, on hi ha la seva parròquia de tota la vida i l'esplai on ella es va criar, del qual va acabar sent monitora. També l'ONG Enllaç Solidari, amb què ha fet tres camps de treball a Brasil i a l'Índia, de 2004 ençà, estades que li han subratllat la importància de les experiències viscudes: "Una persona completa, per mi, és aquella que té vivències que la completen, que et fan veure la vida des de punts de vista diferents. I no tenen perquè ser vivències a l'altra punta del món".

Dins la seva experiència familiar, a banda de la pertinença a una comunitat parroquial, el que l'ha marcat és la convivència amb dos dels seus avis, durant nou anys. "El que he pogut viure amb ells, no és massa habitual. Una cosa és anar a veure els avis una estona a la setmana, l'altra és viure amb ells, compartir el dia a dia, i acompanyar el final del camí dels qui estimes. Jo he tingut aquesta gran sort i possibilitat". No jutja les famílies que pel motiu que sigui prefereixen portar els seus membres més grans a una residència, però apunta que no sempre "allò més còmode és el millor, ni per als grans ni pels més joves".

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Ramon Llull després d'haver estudiat un mòdul professional d'Imatge, actualment l'Eulàlia és una bona mostra de com les noves generacions es guanyen les garrofes, fent mil coses a l'hora, totes al voltant del vídeo, la fotografia i la comunicació.

I en el camp eclesial representa també una realitat, la d’aquell sector de persones que tot i no considerar-se practicants sí que tenen Jesús i l’ideari cristià encara ben viu. Potser precisament la naturalitat amb què ha viscut aquest marc religiós tan a la família com al seu entorn fan que per a ella una església no sigui només un edifici. "Sempre que em topo amb alguna comunitat parroquial penso que si tinc algun problema, segur que m'acollirien", explica.

No sap com seria si no hagués tingut aquesta formació, però té clar que la majoria de valors cristians poden ser compartits per moltes persones encara que no combreguin amb la fe catòlica. "La qüestió és creure de veritat en aquests valors, et diguis cristià o no". En aquest sentit, per a ella una de les coses més importants és l'exemple de vida de Jesús i el que ell explicava de Déu. “És per això que, si passo pel costat d'un indigent i tinc l'entrepà de l'esmorzar o el dinar a la bossa, a vegades li dono, sense pensar-m’ho”, confessa.

També s'endevina un cert pòsit interreligiós en les seves reflexions: "Sóc cristiana perquè visc a Catalunya, si visqués al Marroc probablement seria musulmana. Allò important són els valors que ens transmeten les religions". És el sentit, amb tota seguretat, de molts joves cristians d'avui en dia.

“Per mi la religió és una part del transcendent de la persona, i ho visc com una cosa intrínseca a aquesta, de tal manera que, pots creure amb el que vulguis mentre et serveixi per fer camí i no faci mal a ningú”, apunta. I acaba: “No imagino Déu present a la meva vida com puc veure present algú al meu costat o parlant pel telèfon. És un sentiment, quelcom que està allà, dintre teu”.

* Article escrit a l'edició de Foc Nou de desembre.