dimarts, de desembre 24, 2013

La Veu del Nadal*

El silenci obres les portes que no poden obrir les paraules.
El silenci ens permet veure el que no veuen els ulls.
El silenci ens permet meditar sobre allò que realment té sentit.
El silenci ens obre les portes a un Nadal desconegut,
a un Nadal invisible que
lluny de la cridòria
lluny de les llums
i del consum desbocat,
ens exhorta a trobar-nos amb nosaltres mateixos
i a descobrir l’eterna innocència de l’infant que encara no ha
mort sota el pes dels objectes,
de les veus i de les presses.

El silenci ens exhorta a viure el Nadal d’una altra manera.
ens exhorta a descobrir Déu en les petiteses,
ens commou i ens neguiteja,
perquè ens desemmascara
i ens sentim orfes de Déu i de Llum.

El silenci ens permet escoltar qui som i què volem ser,
ens exhorta a submergir-nos en la nostra interioritat,
a viure amb autenticitat
i a retrobar el què hi ha d’humà en nosaltres.

El silenci és un tresor per descobrir,
un viatge sense retorn,
un àmbit de trobades i de presències intangibles,
un espai on el Tu etern
em qüestiona des de les fondàries de l’ànima.

El silenci és un parèntesi en la neguitejada vida que portem,
és una pausa entre la producció i el consum,
un espai per recuperar el sentit més genuí del que significa ser home i ser dona.

Hi ha un Nadal ofegat per les veus,
hi ha un Nadal explotat per cinisme del mercat,
hi un Nadal que ens fastigueja i ens afeixuga.
És el Nadal enllaunat que ens obliga a estar contents perquè toca.
Però en el silenci descobrim un altre Nadal,
un Nadal pur, transparent,
un Nadal que torna cíclicament dins nostre
i ens mou a donar-nos
i a viure amb plenitud la nostra vida
com si fos un instant sense temps, sense passat ni futur.
Hi ha un Nadal silent,
Un Nadal invisible que encara batega dins nostre.
És un Nadal emmordassat per la follia de les veus,
Un Nadal eclipsat que ens recorda
que hi una Veu
més enllà de les veus
que ens orienta i ens acompanya com l’estel de Natzaret. 

Manifest dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal escrit originalment per Francesc Torralba l'any 2002 i que enguany hem recuperat