'La Vie' que ens va permetre imaginar 'Valors'

Ara fa uns quinze anys, amb la Maria Coll, codirectora de la revista Valors amb un servidor, tiràvem endavant el producte immediatament anterior i versió prèvia d'aquesta publicació: el full parroquial de Sant Josep de Mataró -El Full de Sant Josep, es deia-, que a partir de 1999 va passar a ser de totes les parròquies de la ciutat i va transmutar-se en El Full de Mataró, on coincidirien ja la major part de persones que van fer possible Valors a partir de finals de 2003.

Tot producte és, de fet, una continuació d'una experiència anterior, una evolució, i nosaltres en som una bona mostra. Tot i que Valors no és una revista explícitament cristiana, si que treballa i defensa uns valors que es poden considerar cristians. La reflexió que va fer néixer la revista, però, anava més enllà i deia: segurament aquests valors són compartibles amb molta gent més enllà de la seva creença religiosa, oi? Per què no fem una revista que parli d'aquests valors de solidaritat, de pau, de justícia que difon l'Evangeli, que poden interessar a cristians però també a no cristians, a membres d'altres religions i també a persones sense sensibilitat religiosa? Per què no superem, a casa nostra, el debat pel qual els valors es poden atribuir només al món missaire? Cal pensar que avui en dia el mot "valors" està en boca de tothom, però crec que els que tirem endavant la revista des del principi tenim prou autoritat com per recordar que quinze anys endarrera, a Catalunya, el panorama no era aquest: parlar de valors era ser un carca. Així de senzill.

Per arribar a aquesta formulació, aquest "perquè no...", és evident que van haver de passar unes quantes coses. Aquesta és una reflexió que arriba després d'un temps de recorregut. I era -i segueix sent- una reflexió que necessitava -i necessita- de referents externs. En realitat d'això era del que tenia ganes d'escriure, de referents, ara que m'acabo de llegir un dels darrers números del setmanari cristià La Vie, arran d'un viatge al sud de França -és un dels meus vicis, comprar premsa, sobretot a França-. Perquè aquesta publicació va ser una de les referències que ens van permetre imaginar que tirar endavant una revista com Valors, tal com la plantejàvem nosaltres, era possible.

En efecte, aquesta publicació que el 2003 va passar a format part del grup Le Monde -si, si, El País francès edita una revista de missa, veure per creure- recordo que em va impactar en algun viatge que devia fer a finals dels 90 a terres franceses -en realitat devien ser diversos, donada la fília francòfona i francòfila implantada pels meus pares-. Ens van permetre imaginar una revista com Valors, tot i que segurament nosaltres hem anat més enllà i hem acabat presentant-nos com una revista d'actualitat a partir del prisme dels valors -més enllà de les creences de la cinquantena de persones que hi participen, que de tot hi ha-. Una publicació on es parlava dels valors de la justícia, de la solidaritat, de la vida sana, de l'economia social, de la dignitat... i que ho feia des del món eclesial, superant els debats sobre estructures i persones, anant al fons de la qüestió, al que ens seduïa veritablement a nosaltres: els valors del cristianisme.

Després hem descobert altres revistes franceses no eclesials com Philomagazine, una revista de filosofia d'excel·lent factura amb qui potser ara ens emmirallem més directament, però en honor a la veritat hem de dir que sense exemples com La Vie, del món eclesial francès, ric i obert, potser no seríem on som ara.

Comentaris

Entrades populars