dissabte, de gener 18, 2014

El compromís de Garcia Oliver



El projecte 'Mataró, ciutat de valors' que impulsem conjuntament l'Associació Cultural Valors i l'Ajuntament de Mataró, ja està en marxa, per bé que no serà fins el 24 de gener que es presentarà de forma pública en un acte al Teatre Monumental de Mataró, on les entirats de la ciutat que s'hi hagin sumat tindran tot el protagonisme.

Enmig d'una certa sorpresa per l'aposta que aquesta campanya suposa, es van desgranant diversos elements que s'aniran repetint al llarg del mes. Un d'ells serà l'aposta -arriscada, delicada, complexa- de vincular un personatge històric de la ciutat amb el valor que es treballi aquest mes. Perquè ens creiem molt de debò els referents històrics de casa nostra que ens recorden com aquells que han precedit ens aporten un llegat valuós d'experiències, iniciatives i pensaments. Molt d'ells amb les seves llums i ombres és cert, però una cosa no treu l'altre.

En pensar en el mes de gener, que està dedicat al valor del compromís, vam decidir fer una elecció forta. Una elecció de significat polític, econòmic, social... molt profund: el fundador de la Caixa d'Estalvis de Mataró, antecessora de la Caixa Laietana que tots sabem com ha acabat. Precisament per reinvindicar que els motius que van dur a terme aquella caixa d'estalvis no tenen res a veure amb el tràgic final d'aquesta entitat financera tan arrelada -fins la seva desaparició- a casa nostra.

És Josep Garcia Oliver, que també va fundar l’Ateneu Mataronès i la primera Biblioteca Popular de la ciutat. Nascut l’1 de setembre de 1834 a Mataró, es va caracteritzar sempre per ser una persona tenaç, compromesa i de mirada oberta. Es va quedar orfe de ben petit. De jove va viatjar per Anglaterra i França per tal d’aprendre innovacions tecnològiques, però en aquests desplaçaments també es va fixar en avenços socials en el camp de l’educació i les societats culturals que després va aplicar a Mataró.

Valgui doncs, aquesta elecció, per posar les coses al seu lloc i explicar a les futures generacions que el darrer que els fundadors del que seria després Laietana voldrien que hagués passat és el que va acabar passant.