La Barcelona global on es troba Mataró*

LARIERA48estudiantsTCM
Una gran part dels estudiants de Tecnocampus Mataró-Maresme són de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Un dels temes sobre els quals els partits amb voluntat de liderar el proper govern municipal hauran de pronunciar-se tard o d’hora –quan algú decideixi que ja és hora d’obrir el debat de les idees, que ja tocaria- és sobre quin paper ha de tenir Mataró en relació al seu entorn i la ciutat comtal.

Aquest mandat l’alcalde Mora ha provat de promocionar el seu concepte de Mataró com a Porta Nord de Barcelona, però la veritat és que més enllà de la Festa del Cel i de l’encara tímida aposta per vincular turísticament la capital del Maresme amb el cap i casal, poques iniciatives han omplert de gruix aquest discurs.

Segurament això és així perquè la ciutat no s’ha plantejat mai aquest debat de forma seriosa. Als anys noranta, l’alcalde Mas, sempre amb ganes d’anar dos passos més enllà del que tocava, es va esgargamellar intentant fer forat en aquesta qüestió però les forces vives locals, sobretot de l’àmbit cultural i festiu, li van acabar fent creu i ratlla -entre altres coses per això-. L’alcalde Baron, curiosament amb un diàleg més fluid amb aquest sector, va passar de les paraules als fets i va executar un Tecnocampus que ja és una primera connexió estable de nova generació entre Mataró i la gran ciutat -gran part de l’alumnat ve de Barcelona i l’àrea metropolitana, per exemple-. Un discurs metropolità que completava amb l’eix argumental de la xarxa de ciutats de la segona corona, assajant entre altres coses un acostament amb Granollers que no va acabar de prosperar i imaginant un tren orbital que va quedar també en un calaix de la Generalitat.

Quatre anys enrere l’alcalde Mora, abandonant la tradicional pulsió comarcalista de la seva formació, va començar a entonar la metropolitaneïtat de Mataró. Però com que aquest és un concepte que les forces vives locals segueix detestant, no n’ha volgut fer un casus belli. El tema està, doncs, pendent: el proper alcalde haurà d’entomar definitivament aquesta qüestió i decidir-se. Decidir si som una ciutat de comarques i intentem exercir una centralitat a la manera de Granollers o Vic amb la seva zona més propera –que també seria una opció legítima si es plantegés seriosament- o si ens atrevim a “saltar la paret” definitivament i intentem treure suc de veritat de la proximitat geogràfica amb Barcelona. Sabent que, a la pràctica, com ha dit l’escriptor Rafel Vallbona, el Maresme -almenys fins a Mataró- en termes londinencs formaria part de la Gran Ciutat. En termes globals, per tant, Mataró és Barcelona, ens agradi o no.

Si evita la temptació de caure en el seu propi forat negre, Mataró té ara la possibilitat de teixir una nova, sana i profitosa relació amb Barcelona atenent a aquesta realitat global. I vendre sense cap mena de vergonya a tots aquells que s’acostin a la capital catalana que, només a 30 minuts de Plaça de Catalunya, podran descobrir elements dignes d’estar a qualsevol punt de Barcelona ciutat. On veurà sinó el primer edifici projectat pel millor arquitecte català de tots els temps, el genial Gaudí? I la col·lecció més important d’Europa de la principal indústria catalana durant el segle XIX i bona part del XX, el gènere de punt? I un dels exemples del Barroc català més ben conservats?

Si ens creiem definitivament que Mataró és Barcelona, la ciutat podrà vendre molt millor els seus actius en aquest marc... i el reviscolament econòmic acabarà potenciant la identitat mataronina, que precisament és el que més preocupa als escèptics amb aquest reposicionament. La quadratura del cercle, si. Però ha de ser possible.

* Text publicat a la web LaRiera48 d'anàlisi política local de Mataró, que fem junt amb Toni Rodon i Ramon Radó.

Comentaris

Entrades populars