dimecres, d’abril 01, 2015

L’emergència del Partit de la Setmana Santa*

Participació eleccions 2011

Durant anys, el Partit de la Setmana Santa (el PSS) era pràcticament inexistent a la ciutat. O més concretament no es manifestava públicament. Deixava fer a l’altre gran partit de la ciutat, el Partit del Mataró Centre, el PMC, totpoderós. A partir de mitjans dels anys 80, amb la reviscolada de les processons, el PSS es va començar a deixar veure a la plaça pública –literalment- en aquests moments finals de la Quaresma. Per això la denominació. I a mesura que passa el temps, el PSS no para d’agafar musculatura i créixer, fins a posar en entredit al PMC.

El PSS, com deuen haver endevinat, seria l’expressió política dels barris de la ciutat, el PMC –com el seu nom indica- la del Centre i l’Eixample. No és cap ximpleria. Els mapes que Ramon Radó i Toni Rodon van desvetllant en la secció ‘Partit a partit’ de LaRiera48 són demolidors: la polarització electoral a la ciutat és cada cop més evident, amb les Rondes actuant de frontera claríssima; al Centre i Eixample s’imposa el frame dels partits inclosos dins del PMC (CiU, ERC, CUP) mentre que a la resta de barris ho fan els partits del PSS (PSC, PP, Ciutadans i PxC, a partir d’ara també Podemos). L’única formació que matisa aquesta forta polarització és ICV-EUiA, que segueix obtenint uns resultats força homogenis en el conjunt de la ciutat.

Una de les claus es troba en què, en termes de participació electoral, el diferencial entre els barris i el Centre/Eixample cada cop és menor. La creixent mobilització dels barris de la ciutat es fa òbvia mirant les dades de participació a les municipals. Així, el 1991 la diferència entre el barri perifèric que votar menys (Pla d’en Boet, 52,52%) i el barri d’entre Rondes que més va votar (Centre, 64,12%) va ser de quasi dotze punts. Vuit anys després, aquest percentatge va baixar a nou punts i mig (61,83% Eixample; 52,26% Cerdanyola Nord). I ja el 2011, es va reduir a poc més de set punts (Cerdanyola Nord, 64,56%; Eixample, 71,94%). A les generals aquesta tendència també es pot constrastar. Els barris volen manar la ciutat, també. Entre altres coses perquè –sortosament- la seva posició socioeconòmica relativa ha millorat.

El PMC i el PSS no són més que una metàfora de dos mons que conviuen –sí- a Mataró però que presenten cada cop comportaments electorals més diferenciats arran del Procés Sobiranista i de la crisi econòmica, dos elements polaritzadors. Uns parlen en català i s’informen molt majoritàriament a través de TV3 i els altres s’expressen més aviat en castellà i construeixen la seva visió del món a partir dels diversos canals de televisió espanyols, cosa que condiciona d’una forma claríssima les seves preferències polítiques. En aquest sentit cal remarcar la feina que Tele5 va fer amb Albert Rivera i Ciutadans a les autonòmiques de 2012 i la que La Sexta ha fet en els darrers temps amb Pablo Iglesias i Podemos.

Anant una mica enrere, veurem que el 1987 a l’Ajuntament només s’hi van asseure representants de tres formacions polítiques que compartien el denominador comú del catalanisme amb diferents intensitats (CiU, PSC i ICV), per bé que CiU també arrasava al centre i el PSC als barris. A les properes eleccions, però, aquesta polarització electoral es farà encara més evident si es confirmen els auguris electorals i una participació semblant a 2011 ho permet: ens trobarem tres partits sobiranistes (CiU, ERC i la CUP) i fins a cinc partits més aviats partidaris de mantenir els lligams amb Espanya (PSC, PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya i Podemos), més ICV-EUiA, amb una proposta confederal sobre la taula. Des d’aquest punt de vista, les eleccions del 24 de maig podrien confirmar a la ciutat l’emergència definitiva del Partit de la Setmana Santa. Formació, per cert, que per primera vegada compta a les seves files amb dos alcaldables -José Manuel López i David Bote- tots dos membres de confraries de la ciutat.

* Article publicat a LaRiera48, la web d'anàlisi local que fem amb Toni Rodon i Ramon Radó.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La Setmana Santa mataronina es remunta al 1531. En aquell moments crec aquesta demografia no existia. La tradició mataronina i catalana de setmana santa és molt i molt antiga.
Per cert, et falta comptar els Armats soldats de pau i gairebé tots viuen dins del Centre, l'Oració a l'Hort i els portants del Sant Crist... tots ells de centre... la paradoxa està bé, però potser va un pel coixeta.

Anònim ha dit...

Com sempre, pixant fora test i vulguen enmardar la Setmana Santa amb temes totalment alients a ella, com es nota el carinyo que li tens.
Millor dedicat a fer quelcom per la nostra ciutat i deixar- nos en pau als que treballem per a que Mataró sigui un referent al nostra país.

Anònim ha dit...

I apuesta deriva cap a en Manuel Cuyas? Aquest redactor aprofitava la mmínima per atacar les tradicions fora de muralles!
Una pregunta... On ficaries al convergent Quim FdeZ?

Jo l,he vist a totes totes les processons....
bona pasqua

Joan Josep Balls ha dit...

En veu alta, on col·locaries a:

- Ramón Reixac (UDC)
- Àlex Rojas (CIU)
- Jordi Merino ( independent)

... tots ells molt visibles de la Setmana Santa de Mataró?

Crec que s'enten la idea, però és molt més complex. Tot i que és veritat que les confraries tenen molta, molta gent, i traient potser a capgrossos, són les entitats de la ciutat amb més membres conjuntament.

Apa, siau.

Joan Salicru ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. Efectivament, com diu en Joan Josep, es tractava més d'una caricatura que d'un anàlisi rigorós i d'aquesta forma calia llegir-ho... Una caricatura per subratllat la polarització cada cop més forta que es viu a la ciutat, a la meva manera de veure.
joan

Anònim ha dit...

Joan, se entiende la idea.gracias.

Sólo decir que lo que si que creo que del mundo de SemanaSanta nadie votará ICV.
Los exabruptos y jluego falso por parte de ICv en un pleno ttienen la causa. Su alcaldable insultó y tersivergo la historia reciente de Mataró. Nos asoció a un pasado oscuro y cruel del franquismo, a gente manipuladora y fue un ataque a la religión, la católica claro.
Pactó abstenerse en un tema y vomitó en contra dejando con el culto al aire a un miembro coherente de sus filas y amigo cofrade. Al día siguiente ICV perdió definitivamente a Merino. Cuestiónver coherencia.

JG