Diumenge. Christiania (passant per Madrid)

El dia comença altre cop tard, desafiant totes les lleis del turista que exigeixen llevar-se aviat per veure el màxim possible de coses. Després d'esmorzar agafem les bicis i ens perdem pels suburbis de Roskilde, plens de parcs fantàstics i camins entranyables. La primavera, em confirma l'Eloi, ha arribat fa pocs dies i l'aspecte de tota la naturalesa és impressionant. Un cop hem transitat pel centre d'aquesta petita ciutat baixem fins a la vora del mar i ens quedem en un parc, on passem una bona estona. S'hi està molt bé perquè fa un bon sol i no tenim pressa per a res.
Cap a les 4 agafem el tren cap a Copenhague, amb un destí clar: Christiania (aquí enllaço amb el que explicava l'altre dia). La veritat és que el lloc si un dia va tenir encant va quedar en el passat i ara és un lloc força deixat i amb un aspecte més aviat lamentable. Després de passejar-nos-hi una estona, entrem a prendre alguna cosa en un bar -on em posa nerviós un gos- i després anem cap a l'Òpera. Allà coincidim amb unes noies malaguenyes que havíem trobat divendres a la nit i també amb unes noies madrilenyes (en els dos casos són dues amigues que van a veure una tercera ERASMUSamiga). A les 9 els de l'Òpera ens foten al carrer i les madrilenyes ens conviden a anar a sopar a casa seva, a l'altra punta de la ciutat. Després del bus i de passar per un super, l'Eloi prepara un fantàstic pa amb tomàquet -amb el tomàquet passat per la paella- i ens passem gran part de l'àpat fent allò que farien arreu catalans i madrilenys: adonar-se de les diferències -en aquest cas idiomàtiques- que ens separen. Això si, la cosa dóna molt de joc. Com per exemple quan ens pregunten si sabem que és "hacer una canita al aire"...