Eloi Aymerich torna als escenaris

Érem a l'Òpera de Christania des de feia cinc minuts i a dalt l'escenari hi havia un bateria, un baixista, un guitarrista i em sembla que algú més fent percussions. Vaja, que faltava el cantant, a dalt l'escenari. Doncs va i Mr. Aymerich, ni "corto ni peresozo", puja dalt l'escenari, agafa el micro i comença a inventar-se una lletra a partir del "bonito" de Jarabe de Palo! Brutal. Després em diu que és el tercer cop que s'atreveix a pujar a cantar, però jo no ho sabia, i clar, és una sorpresa total; la tornada als escenaris després de l'època Aqstics! (si algo em diu com penjar un vídeo us ho penjo!, és brutal!).
Christiania, per els qui com jo fa dos dies no sàpiguen que és, diríem que és el més semblant a l'utopia imaginada per l'esquerra alternativa a Escandinàvia els anys setanta. Van agafar una zona militar (tancada en sí mateixa, amb un llac al mig) i la van ocupar perquè ja no s'usava. Doncs allà representa -si, representa, perquè està tot absolutament decrèpit- que han construït la societat perfecte, amb comunitat, amb els nens jugant pel carrer, tothom anant amb bici... Tot ha anat tant bé que ara hi ha enfrontaments entre bandes de drogues i es veu que fa un mes hi va haver un mort (si m'ho arriba a dir abans, l'eloi, no hi vaig ni boig!). I a més estava ple de gossos -no en vaig veure enlloc més!-.
Demà més!