El primer cop que vaig anar a Vilafranca
No feia gaires dies que havia anat a Vilafranca del Penedès, a sopar just abans d'un concert d'Els Pets a un poble del cantó que ara no recordo... Guardiola de Fontrubí? Si, em sembla que si. Un dia per cert, que vaig al·lucinar veient com els de Constantí omplien tot un pavelló amb 3.000 persones... impressionant. Doncs ahir vam tornar a Vilafranca, després de passar-me tota la tarda dissenyant, buscant una multicopista i enganxant cent còpies d'un cartell per l'acte de dimarts de Valors.
Devia ser, per tant el quart o cinquè cop a la meva vida que anava a Vilafranca... El primer cop que hi vaig anar va ser amb en J.A. un dia de maig de 2001 que estava bastant fet pols i em vaig agafar una setmana de "vacacions". Vam arribar a Vilafranca amb tren de Rodalies i el primer que vaig pensar és: collons, quina estació més gran. No hi vam fer massa cosa: vam passejar pels carrers del centre, vam visitar una exposició que hi havia en una mena d'església en desús -o això diria... ai els de Vilafranca si em senten...- que anava a sobre Gaudí -era l'any Gaudí- i on vaig memoritzar la frase "Allò original és el que busca tornar als orígens, no una cosa inèdita". Després vam anar fins a un bar molt xulo al fons de la plaça, on vam menjar uns tacos de formatge amb un bon vinet, com no podria ser d'altra manera aquí estant. Allà vam veure els nens que havien sortit del cole i anaven allà a fer la xerradeta, els deures i tal... i vaig tenir aquella fantàstica sensació de colar-me, d'imprevist i només per un dia, a la vida de l'altra gent. De fet això és una de les coses que m'atrau més de quan vaig per pobles/ciutats com Vilafranca, Manresa, Sabadell... (els tres exemples són verídics). Estàs en un lloc on ningú et coneix i et dediques a espiar-ho tot de dalt a baix...
Bé, doncs aquesta va ser la meva primera anada a Vilafranca...
Devia ser, per tant el quart o cinquè cop a la meva vida que anava a Vilafranca... El primer cop que hi vaig anar va ser amb en J.A. un dia de maig de 2001 que estava bastant fet pols i em vaig agafar una setmana de "vacacions". Vam arribar a Vilafranca amb tren de Rodalies i el primer que vaig pensar és: collons, quina estació més gran. No hi vam fer massa cosa: vam passejar pels carrers del centre, vam visitar una exposició que hi havia en una mena d'església en desús -o això diria... ai els de Vilafranca si em senten...- que anava a sobre Gaudí -era l'any Gaudí- i on vaig memoritzar la frase "Allò original és el que busca tornar als orígens, no una cosa inèdita". Després vam anar fins a un bar molt xulo al fons de la plaça, on vam menjar uns tacos de formatge amb un bon vinet, com no podria ser d'altra manera aquí estant. Allà vam veure els nens que havien sortit del cole i anaven allà a fer la xerradeta, els deures i tal... i vaig tenir aquella fantàstica sensació de colar-me, d'imprevist i només per un dia, a la vida de l'altra gent. De fet això és una de les coses que m'atrau més de quan vaig per pobles/ciutats com Vilafranca, Manresa, Sabadell... (els tres exemples són verídics). Estàs en un lloc on ningú et coneix i et dediques a espiar-ho tot de dalt a baix...
Bé, doncs aquesta va ser la meva primera anada a Vilafranca...
Comentaris