Una mica d'estrés

(se m'ha borrat l'anterior post que he fet, així que el torno a escriure de zero amb l'horror que em representa haver de repetir una cosa i amb l'avantatge d'haver-ho escrit ja un cop, de manera que el segon serà segur millor)

He tingut dos dies una mica estressants, bàsicament per l’acumulació d’unes quantes coses a més de les habituals, que és el que em genera aquesta sensació. Dimarts vespre amb Valors vam organitzar la presentació de la nostra web dins un acte que incloïa una conferència de l’amic Francesc Grané, tot plegat en el marc de la 3ª Setmana de les Noves Tecnologies per a Tothom. Crec que és un personatge suggerent, que és capaç de girar com un mitjó conceptes com la diversitat: eh que tots creiem en principi que és algo superpositiu? Doncs ell va venir a dir que la diversitat pot acabar ser un bloc homogeni que en el fons no hi sigui gens, de divers. També juga amb la metàfora de l’úter matern, com un vincle necessari però que alhora cal trencar… i dins la societat xarxa fa una lectura força pessimista, al meu entendre, o almenys molt poc entusiasta. Hi surt el component del risc, que cada cop tinc més present, la necessitat del consum per identificar-se… un conjunt d’idees treballades que servirien per a quatre conferències, no amb una.

Ahir dimecres em desplaço fins al P. de C. per dinar amb l’amic T.C., que és diputat des del mes de juny. En T. és un tiu amb qui, no sé ben bé perquè, sóc capaç –i ell amb mi, n’estic convençut- d’establir una conexió altíssima amb molt poca estona –un dia li vaig dir que de seguida ens sabíem posar a 440 hertzis, com la nota La de l’escala musical. Res una parida.. M’explica que se sent molt a gust i molt ben tractat en aquest nou espai, cosa que em satisfà perquè justament pensava que potser li costaria, estar aquí a dintre fent política institucional… Abans de dinar ens passegem per dins de l’edifici, parlem amb Miquel Iceta portaveu del PSC, veiem la guapa diputada d'ERC Marina Llansana -ara també portaveu- i dos mataronins més, un diputat i un banquer.
Parlem de quatre o cinc coses fins que me n’adono que és tardíssim i he de tornar cap a Mataró… quina llàstima… bé, un altre dia serà.

Comentaris

Entrades populars