Ens veiem a la plaça de Santa Anna
Rescato les espelmes que han guardat paciència els darrers 365 dies en una de les estanteries de casa (n'aniré a comprar més perquè farem curt). Acordem els darrers detalls sobre quin manifest fer per telèfon amb la Maria. Em preparo mentalment per resistir els deu minuts de silenci que farem; sempre em costa, em costa molt. Quedar-me immòbil, sense mirar ningú, sense pensar en picades a l'ullet o somriures còmplices. Res, només restar quiet i escoltar, escoltar el silenci (per més que l'Oriol Burgada s'entesti des de l'altra cantó de la plaça a fer cagar el tió als nens del Comerç Mataró Centre).
"Salicrú! Ja ho tinc! Ja sé què podem fer...! Silenci. Deu o quinze minuts de silenci. Només silenci. Un manifest potser. Però res de guitarres ni de fer el kumbaià. Silenci contra tanta banalitat, tanta absurditat". Així va començar aquesta petita història de la que em sento orgullós... A mica en mica l'esperit del silenci anirà conquerint; perquè és el més fort, el que fa més soroll... a dintre el cor.
Ens veiem a la plaça de Santa Anna. A les set.
"Salicrú! Ja ho tinc! Ja sé què podem fer...! Silenci. Deu o quinze minuts de silenci. Només silenci. Un manifest potser. Però res de guitarres ni de fer el kumbaià. Silenci contra tanta banalitat, tanta absurditat". Així va començar aquesta petita història de la que em sento orgullós... A mica en mica l'esperit del silenci anirà conquerint; perquè és el més fort, el que fa més soroll... a dintre el cor.
Ens veiem a la plaça de Santa Anna. A les set.
Comentaris
Bon Nadal.
El silenci és indispensable per a respirar profundament abans de dir t'estimo.
El silenci és indispensable per comunicar-se sense paraules mirant-se als ulls.
El silenci és indispensable per a entendre Eisenstein, Murnau o Mèliés.
Si et serveix de consol, Joan, jo ja em vaig encarregar d'arpegiar i tocar la guitarra acústica per a tots dos.