Perills
Acabem de comprovar dos bitllets per anar a passar el Cap d’Any a Dublín a través de Ryanair, una d’aquestes companyies de baix cost (que us he d’explicar!). M’he entusiasmat, igual que veient la resposta de la gent a la nova secció que hem obert a capgros.com, L’alcalde Respon, que permet a la gent adreçar-se directament a en Joan Antoni Baron. Crec que són dos exemples de coses que abans no es podien fer –almenas no tan ràpidament- i que les noves tecnologies fan canviar de dalt a baix…
Ara bé, quan estava fent això també pensava en els perills d’aquestes coses… vaja, vull dir que al final sembla que ho puguis tenir tot, a través de la xarxa… ja sé que és una consideració molt senzilla aquesta, que tots els filòsofs ja l’han explorat… m’ha vingut al cap la xerrada de F.Grané a La Peixateria en l’acte que vam muntar amb Valors… Recordo que vaig sortir pensant que s’havia posat una mica apocalíptic i tal… però ara penso que en el fons tenia raó i que aquesta sensació de que amb les noves tecnologies TOT ÉS POSSIBLE és un veritable engany i que convé no creure-se’l. Aprofitar totes les seves potencialitats però no creure que ens arreglarà el món...
Però vaja, per perillós el bar d’ambient hawaià on vam acabar ahir a la nit, prop de Granollers… Es deia Kalhua i t’hi podies fotre un cocktail, cubata o el que fos amb una iguana, una serp de color groc o un lloro a vint centímetres del teu nas. Imagineu-vos-ho... Tu allà foten-te la beguda i el bitxo –la iguana, en el nostre cas- allà mirant-nos amb una cara de felicitat que semblava que també anés pet... realment el creador del bar aquest vaia dia devia tenir quan el va idear.. és el primer bar zoològic que veig!
Ara bé, quan estava fent això també pensava en els perills d’aquestes coses… vaja, vull dir que al final sembla que ho puguis tenir tot, a través de la xarxa… ja sé que és una consideració molt senzilla aquesta, que tots els filòsofs ja l’han explorat… m’ha vingut al cap la xerrada de F.Grané a La Peixateria en l’acte que vam muntar amb Valors… Recordo que vaig sortir pensant que s’havia posat una mica apocalíptic i tal… però ara penso que en el fons tenia raó i que aquesta sensació de que amb les noves tecnologies TOT ÉS POSSIBLE és un veritable engany i que convé no creure-se’l. Aprofitar totes les seves potencialitats però no creure que ens arreglarà el món...
Però vaja, per perillós el bar d’ambient hawaià on vam acabar ahir a la nit, prop de Granollers… Es deia Kalhua i t’hi podies fotre un cocktail, cubata o el que fos amb una iguana, una serp de color groc o un lloro a vint centímetres del teu nas. Imagineu-vos-ho... Tu allà foten-te la beguda i el bitxo –la iguana, en el nostre cas- allà mirant-nos amb una cara de felicitat que semblava que també anés pet... realment el creador del bar aquest vaia dia devia tenir quan el va idear.. és el primer bar zoològic que veig!
Comentaris
Això dels hawaians i això de tenir animals en un establiment públic de base etílica és més vell que l'anar a peu. A la taverna on recalà John Silver ja hi deixaven entrar lloros... i als bingos també.
Realment, la pega del programa il·lustrat és justament que tot sigui possible, que tot pugui ser possible. Sisplau, tot no. La tasca de l'ètica és justament dir que tot no és possible.
Tamon