Esperança

Així, si, tal com sona. Esperança perquè tot i el que hem vist -de primera mà, gràcies a la família- aquest és l'únic sentiment que ve al meu cap després de rumiar sobre el futur de la illa. I mira que la situació és trista, tristíssima, i no convida pas a ser-ho. Tots -o quasi tots els cubans- pendents de quin dia cau el monstre i les coses comencen a caminar cap a la normalitat i poden sortir al carrer i parlar clar sobre el que pensen -i no abaixar la veu, com ara-, anar a una botiga i poder comprar el que vulguin, poder anar al quiosc i informar-se amb el diari que prefereixin, poder-se conectar a Internet i anar a la pàgina que els doni la gana, poder votar en unes eleccions lliurement... N'hi ha tants d'arguments que podria omplir el post només amb això. Algú em dirà que si, que d'acord, però que almenys tots els cubans amb aquest sistema tenen educació i sanitat. I això estricament és veritat, encara que sigui de molt baixa qualitat, però vaja, també nosaltres gaudim d'un bon Estat del Benestar i no hem hagut pas de muntar una farsa d'aquestes característiques, no?

Aquest sentiment d'esperança era el que teníem avui al matí quan ens acomiadàvem de la Josefina i la Mercedes -les dues netes d'en Pedro Freixas, el germà del meu besavi, que va venir a Cuba tot just començat el segle XX-. "Ens veiem a Espanya", ens hem dit els uns als altres mentre elles ens deien adéu emocionades. Ahir a la tarda, la filla de la Josefina -amb el marit emigrat als EUA-, em deia ahir enmig d'una cercavila de Carnaval a Bayamo que aquests eren els pocs moments de felicitats que els cubans poden tenir. "Així es distreuen una mica els nens", deia amb cara de pena. Ella es mor de ganes d'aconseguir d'alguna manera de fugir de l'illa i retrobar-se amb el seu marit Alexander i amb el petit Andy als EUA o on sigui. Ja no pot més i no s'estalvia paraules per repetir-ho constantment. He intentat animar-la i consolar-la una mica, però la veritat és que davant d'aquestes situacions poca cosa pot fer una persona com jo. Estar per ells, suposo, que vegin que tenen el nostre suport, que és el que hem intentat.

Per cert, Carnaval en ple Agost? Sí, és que resulta que abans era la Festa Major del poble -San Salvador de Bayamo- però com que la cosa tenia a veure amb sants en van espurgar la vessant missaire i s'ha quedat com un Carnaval. I sense reina de la festa, clar, no fos cas que algú destaqués per sobre d'un altre. Visca la igualtat mal entesa. Quina estupidesa.