Sant Ramon

Hi ha una tendència a considerar –i aquesta idea apareix també en el programa de la Serenata del carrer de Sant Ramon- que els temps que “ens toquen viure” són uns temps agres per a les relacions socials, uns temps en què estem obsessionat per la feina, l’èxit i per tancar-nos a casa i que per tant deixem de banda tots els elements de la quotidianitat, molt més importants en el passat –sopar amb els veïns, per exemple, que és el que farem avui-. Fa gràcia perquè pràcticament a tots els programes d’actes de festes de carrers que hi ha durant l’estiu -que em miro per obligació professional- apareix aquest leiv motiv: “Resistim malgrat que els temps ens van en contra i ni que sigui un cop a l’any”, per entendre’ns.

No seré jo qui esmeni la plana als sociòlegs del moment, però si que m’atreveixo a apuntar algunes coses. Per començar: a veure, realment en tenim tantes ganes de conviure amb els veïns? És sabut que justament un dels handicaps dels "temps antics" era que en els pobles i petites ciutats la llibertat de cadascú quedava seriosament mermada si es prenia qualsevol conducta "fora de lloc" o que simplement no agradava a una majoria. Per tant no serà que ja ens va bé haver recuperat una certa llibertat i que volem estar-nos a casa nostra gaudint de la privacitat? Em sembla que també hi ha una mica d’això, vaja.

Una altra idea. "Vivim entre estranys, la gent del carrer ja no es comunica". No serà que els que es queixen d'aquesta falta de contacte entre els veïns no s'atreveixen a provar coses noves? Podem, per exemple, fer servir els instruments del nostre temps per comunicar-nos. Un exemple del que dic és El blog de Prat de la Riba, un dels carrers amb més solera de la ciutat i on es deu viure millor de la nostra ciutat. Es tracta d'una mena de diari del carrer on es van penjant informacions i notícies relacionades amb aquest vial. Doncs ja està! Potser és una freakada, sí, però almenys és una idea nova, que ja és molt pels temps de vagància en què estem instal·lats. És el mateix que passa amb el Messenger, el programat per xatejar de MSN al qual molts ens conectem sovint. Què passa si, com a primer pas, abans de sortir al carrer em conecto per veure on és "la meva gent" -la que tinc agregada-? Us asseguro que et pots arribar a sentir molt més socialitzat una estona al Messenger que passejant pels carrers entre desconeguts. I no per això passarem a ser uns solitaris depravats.

L'argument final contra la teoria del principi: quants d'aquests apocalíptics anti-futur pensaven que en plena era de la globalització a Mataró l'estiu de 2005 se celebrarien almenys deu festes de carrers -i una de curiosíssima, múltiple, la que fan conjuntament els carrers Sant Bru, Baixada Massot, Cristina i Isabel-? O que hi hauria una reviscolada tan important de festes de barri com les que aquest cap de setmana se celebra a Cirera, considerada la segona en importància després de la Festa Major de Les Santes? No patiu, amics apocalíptics i pessimistes, que la gent segueix tenint ganes de festa i de trobar-se amb els seus veïns. I que fins i tot els nous barris que van apareixent a la ciutat -el del Camí de la Serra, per exemple- també es llancen a organitzar les seves pròpies festes. I amb força èxit.

En tot cas: visca Sant Ramon!