L'oasi mataroní

Primera roda de premsa del curs on assisteixo. Com que hi vaig amb en Sergio, quan anem pel carrer Sant Josep tinc una estranya sensació i de cop i volta em penso que encara donem tombs per l'Havana -és el que té anar de viatge amb qui treballes-. Es tracta d'una trobada informal a l'Ajuntament -alcalde i tots els presents sense americana- amb els representants de l'Associació d'Amics de l'Escola Pia al Senegal. Qui fa la visita, concretament, és un trempat escolapi de nom Manel Sales que es troba al Senegal i que ha endegat ja un projecte amb la col·laboració mataronina -i properament en tiraran endavant un altre-. Però qui acompanya Sales és ni més ni menys que el membre de l'associació i regidor de CiU Joaquim Fernàndez, amb fama de ser el convergent més bon jan de l'Ajuntament, que al matí ha tingut l'amabilitat de trucar-me per convidar-nos a l'acte.

Òbviament tots els presents sabem que, deu metres més enllà -a la sala de plens-, Fernàndez i Baron es podrien arribar a dir de "cul d'olla" cap amunt, tot i que justament entre aquests dos personatges diria que hi ha bon rotllo. Però a la sala dels Lleons, Fernàndez es dirigeix a Baron tractant-lo d'"alcalde", amb respecte, ni tan sols amb un més col·loquial "Joan Antoni" -que és com li deu dir quan parlen en privat-. És l'oasi mataroní. Més proves: ahir, entrevistant al popular Joan López per Valors, aquest em va parlar amb tota franquesa, com és habitual en ell, i elogiant-me almenys dos regidors que no són del seu partit.

És ben bé així. I, segons m'han explicat amb coneixement de causa, no a tots els pobles i ciutats passa això. Tots sabem perfectament que hi ha regidors que s'odien entre ells i altres que s'eviten -els darrers mesos això ha estat bastant evident-. Però en general la veritat és que preval un to correcte, cordial, fair play, que dirien els d'esports. Doncs... jo me'n felicito i els felicito a ells. I ja està.