D'agost a setembre

M'havia autoimposat l'obligació d'intentar fer un post cada dia, almenys aquesta setmana, però veig que és complicat... en fi. Recuperem el temps perdut!

Barat
Dimecres a la tarda vaig quedar amb mossèn Joan Barat al seu despatx de Santa Maria. Era una conversa pendent des de fa dies, després que PSC i PP es fotessin els plats pel cap -com és normal- pel tema de la restauració de la Basílica. Doncs Barat em diu el que pressentia... que la cosa no avança, que ell fa vuit anys -el dia 31 feia l'aniversari- que havia arribat a Santa Maria i que no hi ha manera de fer que els compromisos verbals de les administracions tirin endavant... Sembla que se'n parlarà al proper ple i almenys hem provocat una reunió entre l'alcalde i en Jaume Graupera... El problema, em comenten, és que el Bisbat no està tampoc massa gens per la labor, cosa que en Barat òbviament no pot fer pública...

Sant Ramon a casa els pares
Només explicar el nivell del debat de l'altra dia a casa dels meus pares amb tota la meva família. Òbviament -amb ells passa sempre- acabem parlant de política i un cop més em foto les mans al clap -diga'm elitista- amb el què diu la gent. Un familiar meu acaba dient que els catalans que se senten espanyols -ell diu els espanyols que viuen a Catalunya- que vulguin exercir d'espanyols tenen dues opcions: o fotre el camp o no votar. Així de clar. És una persona culta, profunda, i les coses que diu les diu amb seguretat, sense pensar que està dient una astracanada...

Benvinguda a Pere Pascual
Ahir a la tarda apareix en Pere Pascual a la redacció i acabem parlant, com nom de blogs. Doncs bé, resulta que el tiu ja se n'ha fet un, avui al matí. Llegiu-lo, que el tiu a part de fer-nos la pilota sempre explica coses interessants!

Aldo Moro
Ahir al vespre, sortint de Capgròs, ens en vam anar pitant amb en Francesc i en Safont als Verdi de Barcelona a veure Buenos días, noche, una peli que narra el segrest i assassinat del líder de la Democràcia Cristiana italiana el 1978, Aldo Moro, per part de les Brigades Roges. Se'ns posen els pèls de punta sobretot en sentir el llenguatge milenarista que fan servir els segrestadors, autoatorgant-se el dret diví de matar a una persona perquè consideren que està jugant a favor dels petits burgesos i a favor del proletariat. Com els hi diu ell mateix en un determinat moment, ells sí que han muntat una religió dogmàtica, plena de mites, que es pot dir "comunisme d'extrema esquerra". Sort que hem avançat...

Examen "trampa"
Sortosament he aprovat l'examen d'Economia de Catalunya i Espanya que tenia ahir. Un sis, m'ha posat. Era un examen "trampa", el mateix que ens va posar al juny però amb algunes paraules claus canviades, per veure si picàvem. Però no he picat, no. Ara ja dec està al 95% de carrera matada...

Comentaris

Nadia ha dit…
O sigui que hi aneu al Verdi i no em truqueu per si vull venir. No sóc ningú, no sóc ningú!!!
Miguel ha dit…
Igual que diu la Nadia, el proper cop que hi aneu a veure una pel·li d'aquestes m'avisseu. Arrel d'això que dius, Joan, d'aquesta religió dels comunistes d'extrema esquerra, totalment d'acord. T'aviso que tinc preparat un post al respecte que dintre de poc posaré al meu blog. Jo a això li dic "Esquerra folklòrica". Ja en parlarem. Salut!
joansalicru ha dit…
Miguel,
Aquesta gent no són d'esquerres. Són feixistes, totalitaris, sanguinaris. Un desastre de gent.
Espero llegir el teu post.
Una abraçada,
joan
Anònim ha dit…
un bon periodista hauria de explicar totes les dimensions d'una notícia, i no es veu enlloc del que heu publicat que el Bisbat no està per la labor. I si com vos afirmeu és així, perquè no ho expliqueu? Perquè no ho investigueu? Perquè ho obvieu?
joansalicru ha dit…
Anònim,
segurament és que no sóc tan bo doncs.
El fet és que aquest detall l'he sabut més tard de quan vam publicar la notícia, és una informació extra q ens guardem a la calaixera...
apa,
gràcies.
joan
Anònim ha dit…
Ah! així les noticies les publiqueu en funció dels interessos de la vostra empresa, no en funció de l'objectivitat o dels fets tal com són. Està bé saber-ho...
joansalicru ha dit…
Company,
sortosament si una cosa no es pot criticar del lloc on treballo és la ingerència de l'empresa en els productes que fem, perquè no n'hi ha cap ni una.
Insisteixo en què em vaig assabentar d'aquest extrem més tard de que publiquéssim la notícia, de manera que això donarà peu a una nova informació ben aviat.
Apa, espero que ens haguem entès.
joan

Entrades populars