Postals de viatge

Dues persones que m'estimo em comuniquen que han rebut les postals promeses des de Cuba. Sembla mentida, però al final han arribat, després de pràcticament un mes. Recordo perfectament que les vaig escriure totes al bar de l'hotel que hi havia a la plaça central de Santiago de Cuba. Era l'únic bar decent que hi havia en aquesta ciutat i quedava com enlairat respecte a la plaça, amb una vista que no és que fos brutal però sí acceptable. Doncs bé, vaig comprar les postals i vaig començar pim-pam, pim-pam... Però ep, "cuidado", no vol dir que les escrigui sense garbo ni esforç, eh? Al contrari!

Tinc el meu propi mètode per escriure postals, que segueix sent un sistema de comunicació fantàstic (com t'expliquen a la UAB, cada nou mitjà de comunicació complementa els anteriors). Primer de tot penso a qui enviar cada postal en funció de la imatge. A això hi dedico una bona estona. Després hi poso el segell i l'adreça. I finalment començo a pensar què hi posaré a cadascuna. Això deu ser com fer una cançó: algunes et poden venir de cop i volta i escriure-les amb un tres i no res i en canvi altres no acabes de trobar les paraules per expressar el que sigui... Sempre acabo dedicant unes quantes hores del viatge a aquest curiós exercici.

Per cert que el cop que m'hi vaig dedicar més, a això d'escriure postals, va ser en el viatge a Polònia, que vam fer amb en Francesc Amat, en Radó i en Joan Baron. Aquell cop vaig decidir fer un experiment sociòlogic i escriure un minireportatge a cadascuna de les postals parlant del que estava veient aquells dies -que si la llengua, la religió, els restaurants...-. El minireportatge anava destinat a cada persona en concret, parlava d'un tema que a ell li pogués interessar (per allò de q el mitjà s'adequa a l'audiència). Però clar, la gràcia és q un cop enviades... les postals estan separades i per tant no tinc el que vaig escriure... Bé, va ser una anada de l'olla, sí, és cert.

Comentaris

Nadia ha dit…
Espero la meva amb neguit...
joansalicru ha dit…
encara no t'ha arribat?
doncs em sembla q era guapa i divertida... com tu, vaja!
joan
Nadia ha dit…
:D
Cris ha dit…
Jo, quants piropos junts, tu!

Sóc la Cris, amiga de la Nàdia... em situes? Fòrum Universitari...ejem, ejem...

Res, Joan, que sàpigues que de tant en tant miro el teu blog!

Apa, que vagi bé!!

Entrades populars