París

Sí, he anat a París el cap de setmana, com ja sabeu els quatre que llegiu aquest blog. Vaig sortir divendres al vespre, a les 8, de l'aeroport de Girona -al qual li falta molt de glamour, per sempre-. I al cap d'una hora i mitja m'havia plantat a l'aeroport de Beauvais, que està a més d'una hora de París. Brutal, com sempre, la sensació de baixar de l'avió i dir: "Mira, estic en un altre país". I pensar: "Ara et fotaràs el xulo parlant en francès". I vas al primer lloc on has de parlar amb aquesta preciosa llengua i preguntes: "Quant és el bus per anar a París?". I entens que són tres, però com que tres -"trois"- i tretze -"treize"- s'assemblen molt l'acabes cagant i sumant una anècdota més al teu curriculum.
El bus em deixa a Porte Maillot i allà retrobo a la Mariona Vivar, mataronina que està fent un stage a la capital, junt amb una amiga suïssa, la Leoni, amb qui compartim la primera ampolla de vi. Després anem amb el metro fins a Ivry Sur Seine, on viu aquests dies amb una francesa d'origen valencià -si, la vida té coses curioses!-.
Dediquem el dissabte a passejar pel centre de París, evidentment. Sortim del metro a la plaça del Louvre, on hi ha les piràmides, passegem pel jardí de les Tulleries, caminem pel quai del Senna, travessem Saint Germain des Pres -ple de galeries d'art- i acabem dinant al Marais -barri jueu, dels gais i també el lloc modern de la ciutat- en un restaurant marsellès d'on sortim llepant-nos els dits. Descansem a la plaça des Vosges i tornem a casa, a Ivry, per preparar-nos per la nit: anem a una festa dels soixante-dix (Dels setanta) que munta una amiga de la Mariona que fa quaranta anys. Tothom va vestit dels anys setanta, la música és de l'època i evidentment corre el vi i el menjar. Ballo com mai i segueixo ballant com mai fins les 4 de la matinada en una discoteca de moda del centre de la ciutat quan tornem exhaustos cap a casa.
Diumenge: ens aixequem tardíssim, cap a les 12, i ens en anem cap a la zona de Montmarte. Avui incorporem un parisino-mataroní, en Xavier Bailo -alias Bailo-, que acaba d'arribar a París per estudiar una part de la seva carrera d'enginyeria. Mentre l'esperem fent una volta pel barri que hi ha al cantó de Montmartre, que seria una espècie de Bronx parisenc. El 95 % de la gent que veiem és negre, sí senyor. I justament ens topem amb una manifestació contra el govern francès -i contra el seu ministre de l'interior, Nicolas Sarkozy- per la dura política d'immigració que segueix. "Sarkozy, t'a oublié, tes parents sont étrangeres" (Sarkozy, t'has oblidat que els teus pares són estrangers, en referència a l'origen no francès del cognom). Arriba en Bailo i pugem al Sacré Coeur, passegem per la famosa plaça on s'enllesteix un retrat cada dos segons i dinem uns crêpes en un restaurant. Després baixem fins la zona del Pigall, el lloc de la prostitució, i més tard anem a un fantàstic parc del qual no recordo el nom. Apareix encara una quarta persona, la barcelonina Núria, simpatiquíssima, i els quatre ens encaminem a fer un picnic de formatge i vi sota la Tour Eiffel, que està completament il·luminada. Una vetllada magnífica, senzillament, d'aquells dies que et sents feliç de viure.
L'endemà al matí em llevo a 1/4 de 6 i torno a casa a la una del migdia pràcticament sense adonar-me'n, com un autòmata. Quan entro a l'avió m'adormo immediatament i quan em desperto ja sóc a Girona. I allà agafo el bus i em torno a adormir fins a BCN. Sembla mentida que hagi arribat viu i sa i estalvi...