Retrobaments

A mesura que et fas una miqueta més gran -res, una mica, que encara sóc molt jove!- et passa que vas prenent distància amb les coses que t'han passat els darrers cinc, set, deu anys. És a dir que comences a adonar-te que el temps passa i que vas deixant coses enrera que observes amb el retrovisor. I algunes d'aquestes coses, protagonitzades sovint per persones, al cap del temps acostumen a retornar. Sí. Per atzar, per fortuna... pel que sigui. Doncs és una sensació força increïble, que estic experimentant en aquest precís instant. Sents com mai les conseqüències -diria que quasi sempre positives- del pas del temps. És el tòpic de sempre, però acabes relativitzant de forma absoluta aquella decisió que vas maleir durant uns quants mesos o el que fos. Te n'enfots una mica, vaja. De la situació i de tu mateix. "Com vaig poder emprenyar-me...", "quina tonteria més gran...", "que estúpid vaig ser...". I ho rubriques amb un somriure de persona ja més experimentada, està clar. I què millor, cony! Veure que el temps passa però no ho fa en va. I que acumules experiència i coneixements. I que quan vas a una roda de premsa -passant a un pla més prosaic- ja saps què preguntar al que tens a davant; no com el primer dia que temies el moment en què els entrevistats acabessin de fotre el seu rotllo i tu no sapiguessis què preguntar-los.

Bona hispanitat.

Comentaris

Anònim ha dit…
be ja ho tens ke vols ke digui ara??
jo et dic el mateix??
nomes ens fem grans si som capasos de nar enrrera i veure ke ia moltes coses ke ara no solucionariem de la mateixa manera, la vida es coneixement i el primer ha coneixer es com apendre dels errors jo penso ke aixo ens fa molt grans.
Jo em sento millor kuan veig ke ja no faria les coses com abans. ke les pensaria amb mes calma. Pero no m'arrepenteixo de res.
muas un petonas.
Cesc Amat ha dit…
glups, que bo
Ramon Bassas ha dit…
Això és que et fas gran, Joan.
Pedro ha dit…
Bàsicament tinc contactes al PSC de Badalona, on militava la Mieras, que tot hi ser de Mallorca no li importen gens els altres territoris catalans (ho demostra la liquidació de l'institut Llull). Mieras era regidora de Badalona, però no crec que una dermatòloga sigui la persona adequada per la conselleria de cultura, tenint tants intel.lectuals socialistes al PSC.
Nadia ha dit…
Parlant de retrobaments... ahir em vaig retrobar amb l'Amàlia al cine... ;)

Entrades populars