El dentista i Setmana Santa

No volem patir. No ens agrada, el patiment. Pitjor encara: ens repugna, ens repel·leix. Ho diu en Jordi Pujol quan es refereix a la "insoferenzza". Ho pensava avui enmig del dentista, on he anat perquè em reparessin un queixal foradat, mentre esperava justament sentir dolor, quan esperava que em fessin mal. Tenia la doctora abraonada sobre el meu cap, amb un aparell que semblava una petita serra mecànica i un tub que refrigerava la meva boca i pensava: "ara, ara, ara em farà mal, ja veuràs. No, no vull!". Però al final res, no m'ha fet ni mica de mal, curiosament. Això si, m'ha donat hora per una segona visita on si que s'apunta que ho passaré de veritat perquè m'haurà de matar un nervi...

Venia d'escriure sobre Setmana Santa i el meu cap ha traçat un paral·lelisme ràpid: no ens agrada patir, per això a alguns ens fa més aviat por veure el dolor, el patiment, les llàgrimes que hi ha al voltant de les processons pròpies d'aquestes dates que s'acosten. Perquè ens recorden aquesta part fosca de la vida sense la qual els moments feliços, tranquils, agradables no tindrien sentit. La vida, que no és vida si no hi ha mort... No podem fer veure que el dolor no existeix, vaja. N'hem de parlar des de petits, a casa i a les escoles. Demà que en faré 25 i ja estaré més a prop de ser pare algun dia, hi pensaré una miqueta...