Mostar: la meva segona ciutat

A hores d'ara, despres de quinze dies -avui- d'haver viscut en aquesta bona poblacićo de Mostar crec que aquesta es la ciutat on he residit mes temps de la meva vida despres de Mataro. Com que no he anat a fer mai cap "stage" a l'estranger sino que sempre he anat de viatge -un dia aqui, un altre dia alla- la veritat es que excepte Mataro totes les ciutats han estat per mi una "aventura d'un dia". Avui, que ens dediquem a enregistrar un pla des de les terrasses de l'Stari Most (pont vell) durant tot el dia (per poder fer un efecte d'aquells de "pas del temps", amb els nuvols corrent amunt i avall), ja he fet quatre cops el cami d'anada i tornada a "casa" (a casa la Nona Hida, vull dir, es clar, la iaia de l'Edin). I fent-lo me n'he adonat de com de familiar es pot arribar a fer un espai encara q nomes hi hagis viscut -si d'aixo se'n pot dir viure- quinze dies. Som amics del noi i la senyora d'Internet, que es fan torns de mati i tarda; sortint del carrer que porta al pont ens creuem sempre amb les mateixes noies que fan de guies turistiques i et volen portar a un o altre restaurant; despres seguint amb el mateix carrer, que fa una giragonsa cap a la dreta, trobem sempre en Kamel Ratkucic, l'amic de l'Edin, teclejant el seu PC a la seva agencia de viatges, Bon Voyage. Segueixo el cami i trenco de nou cap a la dreta despres de passar per davant un edifici a mig fer i em trobo el tiu de la Creu Roja que vam coneixer el segon o tercer dia que em pregunta com estem... ahir al vespre passem per un concert que hi havia en un centre internacional de joves al qual denominem "els hippies" i ens trobem una de les entrevistades, la Marija Kolovaric (quin caracter de dona!). Be, total, que ja som uns mostarians mes i ens passegem pels seus carrers amb total normalitat. Potser avui a la tarda anire a veure l'alcalde per empadronar-me a Mostar com a "segona ciutat".

Comentaris

Maria Carme Maltas ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Maria Carme Maltas ha dit…
Quan erats petitet -i d'això no te'n recordes- vares viure un mes a Candanchú, un altre a Sort, a Viella, etc.... El que si que és cert i acostuma a passar és que al cap de pocs dies d'estar en un lloc i fer cada dia el mateix itinerari s'esdevé tan familiar que sembla com si l'haguèssis fet tota la vida. Bona feina
Maria Carme Maltas ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
núria ha dit…
t'entenc... jo començo a enyorar els carrers vells i grisos plens sempre d'una pluja fina irlandesa...
Anònim ha dit…
Si t'ha agradat has de repetir. Quan portes mesos en un lloc, comences a percebre els cels que passen realment (sense efectes cinematogràfics), el canvis d'estació i de vegetació, els veïns, els bojos del barri, els racons de "casa". I sobretot comences a entendre la realitat.
Ànim, estàs en el bon camí.
Jordi C.
Cisquinho ha dit…
Nanu, bon lloc Mostar però prefereixo Sarajevo, una ciutat que pensava que seria pluff i va resultar ser una joia, com a mínim el centre de la ciutat! Jo vaig estar-hi de vacances ara fa una setmana, fent una ruta per Croacia-Bosnia i alguns indrets de Montenegro.

Per cert, no vas estar a Banja Luka? és la capital de la República Serbia de Bosnia... vaya indret, com per dormir-hi!
Pedro ha dit…
Mostar és realment bonic, un dels pocs llocs turístics de Bòsnia. Hi vaig trobar catalans.

En cisquinho suggereix que Banja Luka és poc recomanable, potser sí, però Pale, l'altre capital de la república Srpska és un lloc encara més xungo. Bòsnia és un país tant bonic com el que visc.

Entrades populars