Cinc coses que probablement no saps de mi

Responc després de molts dies a la crida d'en Miguel Guillén per explicar-vos cinc coses que probablement no sabeu de mi. És un dir que no les sabeu, perquè com que sóc molt xerraire i tinc l'ego desenvolupat (una manera de dir que sóc egocèntric més amable) és molt probable que algunes les sapigueu tots.


1) Vaig començar fent periodisme esportiu. Sí, tot i que ara la secció d'esports és la única que em salto -literalment- del diari, quan vaig començar a fer els meus "pinitos" periodístics l'únic tema que m'interessava de veritat eren els esports. Els meus primers treballs eren sobre el ral·li París-Dakar, un esdeveniment esportiu denostat pels progres però que a mi m'entusiasmava. El meu somni era anar-lo a seguir com a periodista i algun dia el compliré. Simplement els primers treballs consistien en enganxar els retalls de diari en uns papers blancs i cada any vaig anar perfeccionant la tècnica; l'any següent ja posava els titulars jo, el següent escrivia part el text en llapis, el tercer en màquina d'escriure Lexicon 80, el quart amb màquina electrònica i el cinquè crec que ja ho vaig fer amb ordinador. Paral·lelament al París-Dakar vaig començar a fer treballs sobre el Barça -de petit m'entusiasmava el futbol- cada cop més densos i currats. El segon detall friqui de la meva carrera és que vaig passar del periodisme esportiu al religiós, que a Catalunya està molt poc treballat. En fi...

2) Vaig descobrir el formatge a l'Arcàdia als divuit-dinou anys. El formatge, de petit, no m'agradava gens. No sé perquè però el meu cap s'havia acostumat a pensar que no li agradava el formatge... i s'ha acabat. Recordo perfectament que em va començar a agradar després d'haver-nos cruspit amb en Francesc a l'Arcàdia uns quants assortits Arcàdia, que eren mig d'embotits mig de formatge. Després vaig sumar el vi a les coses que m'agraden i ara prendre formatges acompanyats de vi... és una de les grans meravells culinàries que practico.

3) Vaig ser un dels darrers mataronins a travessar el mur de Berlín. Era l'any 89 i amb la família vam visitar Txecoslovàquia i les dues Alemanyes durant aquell estiu. Recordo com el guàrdia de seguretat de la República Democràtica (?) Alemanya em va fer passar mentre reia de la meva cara, suposo perquè tenia pinta de bon nen. Si li hagués dit el que ara penso d'això de la RDA no sé si m'hauria deixat passar... A propòsit d'això de l'Alemanya dividida he de dir que quan mon pare, amb el mapa de carreteres a la mà, em va explicar això de que hi havia dues Alemanyes i que també hi havia dos Berlins (fets a la seva vegada de quatre trossos) ja vaig pensar que tot plegat era una mica estrany...

4) L'altre dia vaig conèixer personalment a en Salvador Sostres. Cony, és que ja no se m'acudeix què més dir! Res, que érem sopant a casa la Nadia, que viu prop del Tirsa, que és on en Sostres va cada dia a esbravar-se i veure alcohol fins altes hores de la nit. I just quan arribem... patapam! El tiu estava a l'entrada parlant amb el barman i un col·lega. Jo no m'atrevia a dir-li hola -sóc molt molt tímid, per això faig periodisme- i al final la Nadia va demanar al cambrer si el podíem anar a saludar i vam acabar fent el peripé.

5) He estat a quatre continents. Sí, tampoc no és molt original però he estat a Amèrica (EUA, Mèxic, El Salvador, Honduras, Guatemala, Belize, Cuba), a Europa (em falta Islàndia, Finlàndia i tot el que queda a la dreta de Polònia i Bòsnia), Àfrica (Marroc) i Àsia (Turquia, Israel, Palestina, Jordània).

Doncs apa, meme fet!