Límits

Avui faré el que no acostumo a fer que és escriure per mi. Sabent que algú em llegirà, però escrivint per mi, en el fons. Potser hauria de fer-ho més. Sense publicar-ho al bloc ni a enlloc. Bé, ja ho veurem.

Estava pensant que el problema és nostre (meu). Volem fer una feina que ens satisfaci, que ens permeti canalitzar inquietuds, participar de la vida del comú, fins i tot aportar alguna cosa als altres. Volem que la nostra parella ens estimi, que estigui a gust amb nosaltres, i el mateix amb els amics, la família... Volem tenir un plan per cada dissabte al vespre, estar al dia de totes les pel·lícules guais que fan, anar al teatre, tenir concerts a l'agenda... No perdre el contacte amb les persones que ens estimem. Aconseguir que anar a comprar cada divendres sigui un divertimento. Que no ens cansin els dinars familiars, que sapiguem trobar noves converses i noves companyies. Tenir ganes d'anar de viatge, de passar-s'ho bé, d'emborratxar-se i viure així nits memorables. Saber quina paraula pronunciar a cada moment. Ser divertit, simpàtic, chic, agradable, charmant, inquiet... tots els adjectius que us pogueu imaginar...

I llavors arriba el divendres a la tarda -potser més que dilluns al matí i tot- i te n'adones que estàs cansat, esgotat per intentar aconseguir tots aquests somnis, que no et trobes bé no saps ben bé perquè, que no tens ganes de parlar amb ningú i que tampoc no saps ben bé què fer amb el temps lliure. Benvingut a la vida real, que diu l'Eloi, suposo.

Comentaris

Aina ha dit…
Jo crec que quan assumeixis que tindràs tardes de divendres en què no voldràs fer res i et sentiràs així, tot anirà molt millor ;-). Potser és que la clau de la felicitat és no voler ser tan chic, ni charmant, ni estar al corrent de pelis guais, ni veure's obligat a que cada instant sigui tan inoblidable. Deixa que tot flueixi! "Be water, my friend" :-)
joansalicru ha dit…
Gràcies, Aina.
Efectivament, només puc dir que tens raó.
joan
Gustavo Herraiz ha dit…
Sencillamente, no se puede nadar contra corriente. No se puede estar a todas. Hay que priorizar. No me importa no estar a la última en todo, a parte que me es físicamente imposible. Prefiero tener planes para mis hijos y mi compañera el fín de semana, que hacerlos para mi. Si me sobra algo de tiempo, ya lo invierto en no hacer nada de provecho.
joansalicru ha dit…
Gràcies, Gustavo, també, pel teu comentari.
joan

Entrades populars