Sanjosex, un altre descobriment

A les reunions per preparar el documental Cançons a la vora del pop [web], a la redacció que Enderrock ha estrenat fa poc al carrer Muntaner de Barcelona, una de les primeres decisions va ser escollir els grups que formarien part del documental. Finalment van ser els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, Maria Coma i els Manel. La veritat és aquesta discussió ens va portar força temps i tot i que finalment els citats van ser els grups escollits, en alguna entrevista promocional tan el director, l'Eloi Aymerich, com jo, vam dir que també podien haver estat uns altres, els protagonistes. En aquestes reunions que deia, en Lluís Gendrau i en Jordi Novell van posar sobre la taula també els noms de Mazoni, The New Raemon i Sanjosex. Vam acabar escollint aquells cinc grups perquè ens va semblar que hi havia una mena de fil conductor comú a tots ells però també haurien pogut entrar al quintet vaja.

El criteri de selecció s'havia format també en base als concerts que havíem vist. I la veritat és que els Sanjosex no els havia escoltat, en aquell moment ni tampoc fins aquest dissabte, quan vaig decidir resoldre la qüestió amb un concert que la banda feia a l'auditori Sant Felip Neri, a Gràcia, en el marc de les popularíssimes festes del barri. He de dir que el concert va ser una bona sorpresa, perquè vam veure una banda conjuntada, amb un discurs musical coherent tot i ser molt eclèctic, perquè vam veure cançons en català que parlaven del país, de la geografia, de la gent, de les coses que ens passen a tots. Vaja, un grup més que toca de forma notable, que té coses a dir i que està engruixint la qualitat de la vida musical del país. No ens donem compte de com d'important n'és això.

El 92, quan va esclatar el boom del Rock Català, la resta de grups que van sorgir darrera els quatre o cinc grans tenien sovint una qualitat musical pèssima. I el fenomen va patir una davallada precisament per això: fora de les grans bandes -algunes musicalment també fluixes- no hi havia nivell. Ara això no passa, al contrari. N'hi ha molt, de nivell. I més que n'hi haurà. Aquest país no va tan malament com molts ens volen fer creure.

Comentaris

Toni Rodon ha dit…
Joan,

No coneixies Sanjosex? Déu meu!!! Ja te'n posaré al dia...

Entrades populars