Història popular*

El Premi Iluro és el guardó que des de fa 51 anys atorga Caixa Laietana reconeixent els millors treballs d’història local de Mataró i el Maresme. Aquest dijous es va fer l’entrega d’enguany i la sorpresa va ser que el premi es va declarar desert. Quan el president del jurat, Antoni Pladevall, ho va anunciar, una exhalació va recórrer la platea. Vist des de fora, per part d’algú acostumat a assistir a aquesta mena d’actes on el silenci és sepulcral digui el que digui el jurat, la reacció podria estranyar. “Aquests de comarques, ja se sap”. La llicència que es van permetre els assistents s’explica a partir de la consideració que aquest guardó mereix entre els ciutadans normals i corrents: el Premi Iluro és quelcom popular, en el millor dels sentits de la paraula, un acte que la gent se sent seu. Que convoca Caixa Laietana, evidentment, però que és ja de la ciutat i la comarca. No només dels historiadors, erudits i cronistes. Aquests hi eren tots, de les diferents tendències i tradicions, però a la sala sobretot el que hi havia era gent normal i corrent. El Premi Iluro ha ajudat a promoure i molt l’estudi de la història local, però el seu valor afegit és haver aconseguit fer interessar els maresmencs en el seu passat. I fer-ho sense abaixar el llistó ni una mica. Prova d’això són les conferències introductòries de cada any, en aquesta ocasió de Josep Maria Fradera sobre Vicens Vives, que són tan interessants... com difícils d’entendre per la majoria dels presents.

* Article publicat avui al diari El Punt.