Musulmans, jueus i cristians reclamen la unitat de Jerusalem més enllà de la política*
Si les persones que han d’arribar a firmar una pau que ara es torna a allunyar al Pròxim Orient tenen el caràcter dels participants d’aquest dilluns a una taula rodona sobre Jerusalem celebrada al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona –ple a vessar-, podria ser que el final de les hostilitats al voltant de la Terra Promesa s’acabessin aviat.
“Cal parlar sense prejudicis. No pot ser que a Jerusalem tothom no pugui accedir lliurement als llocs sagrats”, va dir Datò' Seri Anwar Ibrahim, cap de l’oposició a Malàisia, país de forta fe musulmana. I en aquest sentit, el mateix Ibrahim, en referència a la profanació d’una mesquita que havia tingut lloc poques hores abans a Hebrón, va dir: “Una societat civilitzada no pot tolerar profanacions de llocs religiosos, com passa encara als musulmans”. “El veritable repte és aconseguir que tothom toleri la diversitat religiosa”, va reblar. Poca estona abans, Oded Wiener, director General del Gran Rabinat d’Israel havia dit: "Condemnem qualsevol profanació d'un lloc sagrat, sigui de la religió que sigui, com la que hi ha hagut a Hebron". Mahmoud Al-Habash, ministre d’Afers Religiosos de l’Autoritat Nacional Palestina, va donar una volta de cargol més a aquest esperit de trobada: "Vull veure com musulmans, jueus i cristians resen conjuntament a Jerusalem, barrejant-se les seves fes. Políticament Jerusalem pot estar dividida en dos, però tots hem de contibuir a la pau i a la seguretats". Seguint aquest fil, Gregorios III Laham, cap de l’Església greco-catòlica de la zona i patriarca d’Antioquia, va reclamar una Jerusalem “lliure, fortificada i unida”: “Ha de ser capital de l'home, de qualsevol home. Jerusalem és de tots els fills de Déu. No ha de ser una capital política; aquesta podria ser en un altre lloc. Jerusalem és la meva capital, la teva, la de tots”. Per la seva part, Abdelkebir Alaoui M'daghri, director d’una agència marroquina que treballa per al futur de Jerusalem, va dir: “Faig una crida a la participació de la societat civil per una política on els éssers humans actuïn com a tals. Aquest deure no distingeix jueus, musulmans i cristians. És un deure de tots”.
De totes maneres, la importància i la rellevància que s’atorga a l’espai físic de Jerusalem va quedar de manifest amb les paraules de Oded Wiener: "Després de moltes generacions hem pogut passejar pels carrers per on ho van fer abans els nostres ancestres. Jerusalem no és només una ciutat a nivell geogràfic sinó també un centre espiritual i conceptual"
Finalment, el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra Joan Enric Vives va recordar la doctrina de Roma respecte el futur de Jerusalem en el sentit de donar suport a la solució de dos estats i garantir un “estatus internacional especial” per a la ciutat, va lamentar que l’enrocada situació faciliti l’esllanguiment dels llocs sants de Jerusalem i va rellançar la idea de promoure agermanaments entre parròquies catòliques i escoles de Jerusalem, dels quals ja hi ha algun precedent.
* Notícia publicada a CatalunyaReligió.cat a partir dels tweets presos a la taula rodona sobre Jerusalem d'aquest dilluns a la tarda.
“Cal parlar sense prejudicis. No pot ser que a Jerusalem tothom no pugui accedir lliurement als llocs sagrats”, va dir Datò' Seri Anwar Ibrahim, cap de l’oposició a Malàisia, país de forta fe musulmana. I en aquest sentit, el mateix Ibrahim, en referència a la profanació d’una mesquita que havia tingut lloc poques hores abans a Hebrón, va dir: “Una societat civilitzada no pot tolerar profanacions de llocs religiosos, com passa encara als musulmans”. “El veritable repte és aconseguir que tothom toleri la diversitat religiosa”, va reblar. Poca estona abans, Oded Wiener, director General del Gran Rabinat d’Israel havia dit: "Condemnem qualsevol profanació d'un lloc sagrat, sigui de la religió que sigui, com la que hi ha hagut a Hebron". Mahmoud Al-Habash, ministre d’Afers Religiosos de l’Autoritat Nacional Palestina, va donar una volta de cargol més a aquest esperit de trobada: "Vull veure com musulmans, jueus i cristians resen conjuntament a Jerusalem, barrejant-se les seves fes. Políticament Jerusalem pot estar dividida en dos, però tots hem de contibuir a la pau i a la seguretats". Seguint aquest fil, Gregorios III Laham, cap de l’Església greco-catòlica de la zona i patriarca d’Antioquia, va reclamar una Jerusalem “lliure, fortificada i unida”: “Ha de ser capital de l'home, de qualsevol home. Jerusalem és de tots els fills de Déu. No ha de ser una capital política; aquesta podria ser en un altre lloc. Jerusalem és la meva capital, la teva, la de tots”. Per la seva part, Abdelkebir Alaoui M'daghri, director d’una agència marroquina que treballa per al futur de Jerusalem, va dir: “Faig una crida a la participació de la societat civil per una política on els éssers humans actuïn com a tals. Aquest deure no distingeix jueus, musulmans i cristians. És un deure de tots”.
De totes maneres, la importància i la rellevància que s’atorga a l’espai físic de Jerusalem va quedar de manifest amb les paraules de Oded Wiener: "Després de moltes generacions hem pogut passejar pels carrers per on ho van fer abans els nostres ancestres. Jerusalem no és només una ciutat a nivell geogràfic sinó també un centre espiritual i conceptual"
Finalment, el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra Joan Enric Vives va recordar la doctrina de Roma respecte el futur de Jerusalem en el sentit de donar suport a la solució de dos estats i garantir un “estatus internacional especial” per a la ciutat, va lamentar que l’enrocada situació faciliti l’esllanguiment dels llocs sants de Jerusalem i va rellançar la idea de promoure agermanaments entre parròquies catòliques i escoles de Jerusalem, dels quals ja hi ha algun precedent.
* Notícia publicada a CatalunyaReligió.cat a partir dels tweets presos a la taula rodona sobre Jerusalem d'aquest dilluns a la tarda.
Comentaris