La taula rodona sobre Àfrica remarca les potencialitats del nou continent emergent*

Sant Egidi ha fixat la seva mirada aquest matí en el continent africà, un continent canviant, en ebullició, que viu un dels moments més apassionants de la seva història, amb un gran desenvolupament de democràcies multipartidistes i països amb creixements econòmics a la xinesa, per bé que les condicions de vida de milions de ciutadans segueixen sent paupèrrimes. En tot cas, els presents a la taula rodona convocada per Sant Egidi al Casal Metge de la Via Laietana de Barcelona sota el títol Àfrica en el segle XXI han volgut aprofundir en aquesta fotografia de la realitat africana distant d’aquella interioritzada pels telespectadors del primer món. En aquest sentit, Kpakilé Felemou, de la Comunitat de Sant Egidi de Guinea Conakry, ha assenyalat:”Àfrica està canviant. Apareix una jove classe de joves emprenedors mundialitzats. Som font de recursos humans, no només de recursos materials com històricament hem estat". També s’ha referit a aquesta idea Peter Mwanza, ministre d'Agricultura i Seguritat Alimentària de Malawi: “En el segle XXI la democràcia creix a Àfrica. Àfrica no és un continent pobre ni de gent pobre. En els darrers temps Àfrica creix no només econòmicament sinó també des d'un punt de vista cultural”. Ara bé, dit això, Mwanza ha recalcat: “Podrem parlar de pau a Àfrica quan tinguem per menjar tots els africans. I de recursos en tenim prous'”.

Boikary Fofana, president del Consell Imams Costa d'Ivory, ha protagonitzat una de les intervencions més punyents. Després d’assegurar que “els problemes africans no són diferents dels problemes del món”, Fofana ha advertit els propis africans: “Déu no canvia l'estat d'un poble fins que el poble no decideix canviar el seu estat d'ànim”. Els canvis no vindran del cel, i mai millor dit. De totes maneres, aquest líder islàmic ha criticat l’excessiu abocament a la racionalitat de l’home occidental, un fenomen que creu també arribat a Àfrica: “El món d'avui ha cregut excessivament en la capacitat de l'home; patim un excés de racionalisme, també Àfrica. Quan Àfrica aposta pel model europeu acaba ser una imatge deformada d'aquest model”.

En aquesta idea del desenvolupament endogen ha insistit Pierre Ouédraogo, bisbe d’Ouagadogou (Burkina Faso), que ha substituït a l’inicialment previst Peter Kodwo Appiah Turkson -president del Pontificio Consiglio per la Giustizia e la Pace, Santa Sede-: “Àfrica ha de crear una estratègia de desenvolupament pròpia”. També Andries Carl Nel, ministre de Justícia i Desenvolupament Constitucional de Sudàfrica, l’únic membre blanc de la taula junt amb el moderador Matteo Zuppi, de la comunitat de Sant Egidi: “Hem de buscar els nostres propis recursos”. Nel també ha fet referència a la diàspora africana: “Ens ha de preocupar perquè suposa per nosaltres un gran capital intel·lectual”.

Un continent, per cert, on les diferències religioses són viscudes amb normalitat: “L'espiritualitat està dins la nostra cultura, Àfrica accepta i tolera totes les religions. És esperançador”, ha dit Boykari Fofana, president dels imams de Guinea Conakry. En l’esperit interreligiós propi de l’ADN africà també ha estat d’acord Kpakilé Felemou: “A Àfrica el diàleg entre religions és possible donat que està basada en el fet de viure junts”.

Per a Pierre Ouédraogo, els reptes claus als que s’enfronta l’Església africana en el futur són “la falta de cultura, el diàleg interreligiós i el combat de les sectes”. En aquest sentit, Barthélémy Adoukonou, secretari del Consell Pontifici per la Cultura de la Santa Seu, ha defensat el paper clau que l’Església catòlica creu que està jugant en el desenvolupament del continent: “L'esperança present per a Àfrica és el treball en favor del pròxim que aplica l'Església”.

* Notícia feta en base als meus tweets [aquí] publicats al hastag #santegidio2010 per encàrrec de CatalunyaReligió.cat.

Comentaris

Entrades populars