Gegants que fan ciutat*

Mataró diuen que és la ciutat de Catalunya amb més gegants per metre quadrat: en té vora noranta, en actiu. No se sap ben bé perquè, la capital del Maresme viu des de fa uns quants anys una autèntica fal·lera gegantera –potser perquè els gegants oficials de la ciutat, amb en Robafaves al capdavant, són dels més estimats i agraciats del país-: escoles, associacions de veïns, entitats... qualsevol institució que vulgui tenir lloc a l’arena pública es fa construir un gegant o un gegantó -podeu fer-ne un tastet a la web www.gegantsmataro.net de Coral Mas i Toni Braza-. Això des d’un punt de vista de cultura popular és una molt bona notícia. Però és que a més a més, a Mataró, dels gegants n'hem fet un instrument de cohesió social. D'una forma espectacular, perquè la creació de desenes de colles no institucionals ha generat una quantitat d'interaccions entre una generació de pares i mares sense vinculació amb els col·lectius habituals de la ciutat claus per a generar nou teixit social. Els gegants, a Mataró, han estat un instrument de fer ciutat. I alhora, és clar, de fer país, de crear consciència nacional, perquè els gegants són un dels nostres elements definitoris com a poble. La seva omnipresència als actes de les Festes Majors n'és una bona prova. Tot això es recull ara en el magnífic volum Gegants i figures festives a Mataró, editat per la Coordinadora de Colles Gegagnteres i l'Institut Municipal d'Acció Cultural: una exhibició de la diversitat i la personalitat d’una ciutat sovint poc orgullosa encara de tot el que guarda dins seu.

* Article publicat al diari El Punt.