dissabte, de desembre 01, 2012

Victòria amarga de CiU, també a Mataró*

Els resultats electorals dels comicis catalans han tingut a Mataró una translació bastant semblant a la de la resta de Catalunya -la ciutat es comporta d'una forma molt similiar al conjunt del país-, però com sempre hi ha algunes puntualitzacions que convé senyalar.

A grans titulars, basant-nos en les dades, tindríem que CiU (28,26%) i PSC (15,97%) aconsegueixen respectivament el pitjor registre en unes autonòmiques a la ciutat (fins ara el llistó per baix era el 2003 per CiU amb un 30,03 i el PSC un 17,98 el 2010); el PP aguanta com a tercera força amb un 14,54 i treu el millor resultat de la seva història en unes autonòmiques a la ciutat; ERC passa a quarta força amb un 10,88 i gairebé iguala els seus propis resultats de 2003 i 2006; ICV-EUiA amb un 9,24% passa del quart al cinquè lloc però es manté en la línia que ha obtingut des de les autonòmiques de 1995; Ciutadans puja gairebé 5 punts i queda en sisena posició amb el 8,36% i la CUP treu, per primer cop en unes autonòmiques a la ciutat, un 2,88 %, tot i que queda per sota de Plataforma per Catalunya, que obté un 4,45% després d'aconseguir el 3,46% dels sufragis el 2010. Per la seva banda, SI es queda amb l'1,19% dels vots venint d'un 3,04%.

Amb tot, segurament, la gran novetat dels comicis és l'augment de la participació, mitigant els efectes de l'abstenció diferencial -sectors de població que votaven a totes les eleccions excepte les autonòmiques per considerar que aquests comicis no els pertanyien-. A Mataró, en concret, s'ha passat del 59,75% a un 69,81% de participació, deu punts més. L'última vegada, havien votat a Mataró 50.511 persones a les autonòmiques, mentre que diumenge passat ho va fer 59.319. Qui més s'ha beneficiat de la irrupció d'aquests nou mil vots més, sembla que assignats molt majoritàriament al bloc espanyolista, és Ciutadans amb 3.000 vots i el Partit Popular, amb 1.500, sense oblidar els 1.700 de la CUP que fins ara no tenien oferta electoral en aquests comicis.

De totes maneres, anant una mica més enllà i comparant l'evolució del vot a Catalunya amb el de Mataró, ens trobem abans que res amb una constatació: la victòria de CiU és especialment amarga perquè, en línia amb el que passa amb moltes ciutats de la primera corona metropolitana -no de la segona-, la formació nacionalista perd més percentatge de vots que a Catalunya -un 10,19% versus un 7,75%-. Així, la formació nacionalista passa de 38,45 a 28,26 per cent. En número total de vots, la formació perd 2.718 vots respecte a les eleccions del 2010.

A més, cal dir que respecte les ciutats fins el 2011 governades pel PSC o el tripartit i que a partir de les passades municipals van passar a ser controlades per la federació nacionalista -Barcelona, Mataró, Manresa, Igualada i Vilanova i la Geltrú-, és a Mataró on es perd més percentatge de vots (fins i tot a Vilanova guanya mil vots, a Girona ciutat dos mil i a Igualada 200). No són, doncs, uns resultats que l'equip de CiU a Mataró pugui mirar amb fredor; impliquen que la capital del Maresme és on els nacionalistes tenen menys consolidat el seu vot de totes aquestes ciutats. Els caldrà treballar de valent -des de l'Ajuntament- per consolidar-lo de cara als propers comicis.

Per la seva banda, malgrat els pèssims resultats electorals, i en línia amb el que ha passat en localitats de la primera corona metropolitana com Badalona o Santa Coloma, el PSC demostra tocar el seu terra electoral i fins i tot recupera algun vot respecte el 2010, concretament 354, recuperant també algun vot de l'abstenció diferencial -els socialistes maresmencs han més que doblat el número d'actes electorals respecte el 2010-. Fent la comparativa amb la resta de Catalunya, on els socialistes han passat del 18,38 al 14,43 %, resulta que a Mataró aquesta baixada ha quedat en dos punts clavats, del 17,97 al 15,97. Just al revés que a les autonòmiques de 2010, com vaig explicar fa dos anys, on la trompada del PSC a Mataró va ser més forta que altres ciutats similars i va caure 10 punts. Llavors la trompada monumental va ser per al PSC i ara ha estat per CiU, tot i guanyar clarament les eleccions.

Enfront d'això, els qui poden estar contents són els membres locals del PP. Amb un 14,54% dels vots, superen per més d'un punt i mig els resultats a Catalunya -12,99-, tot i que no han sabut capaços de captar els votants que se n'han anat cap a Ciutadans. Els populars han obtingut molts bons resultats en els darrers comicis. Així, a les municipals de 2011 va treure 6.899 i el 15,43%, a les generals, a les generals de pocs mesos després 13.231 vots i el 22,96% i ara 8.549 vots i el 14,54%. Són uns bons resultats que impliquen que els de José Manuel López han activat al màxim els votants de tota la vida -no tots els possibles- després de l'aposta sobiranista de Mas, guanyant 1.500 vots respecte les anteriors autonòmiques, encara que també és veritat que no tan com a ciutats com L'Hospitalet.

Per la seva banda, ERC demostra tenir un vot tan volàtil com a la resta de Catalunya. Si bé a les anteriors municipals el seu electorat la va arraconar fora dels ajuntaments en casos com Mataró, ara li dóna el 10,88 per cent dels vots (venia d'un 5,30% a les darrera autonòmiques), tot i que lluny del 13,68 que té Oriol Junqueras obté a nivell català (venia d'un 7%). És a dir que a Mataró, en unes autonòmiques, ERC partia d'uns resultats inferiors als de Catalunya i també puja una mica menys -un 5,58%, versus un 6,68%-. De fet, els republicans a Mataró mai han arribat a tenir els mateixos percentatges que ERC a nivell nacional, ni tan sols el 2003.

A ICV-EUiA li passa una mica el mateix que a ERC, tot i que es demostra que té un electorat més fidel, que manté el vot tant a les municipals, com les autonòmiques o les generals. Si bé a nivell nacional obté un 9,89%, a Mataró es queda amb una mica menys, un 9,24%, provinent d'un 7,04% en les anteriors convocatòries -també és veritat que a nivell català partia d'un 7,37%-. Els resultats dels ecosocialistes, doncs, són pràcticament calcats als que ha obtingut en el conjunt del país.

Ciutadans, amb el sisè lloc, és -com apuntàvem abans- el gran beneficat de la nit electoral a Mataró per part d'aquells electors que s'abstenien tradicionalment a les eleccions autonòmiques però que d'haver votat, ho haurien fet per opcions clarament espanyolistes. Així, si a nivell català obtenen el 7,58%, a Mataró treuen el 8,36% (4.921 vots), com a les ciutats de la primera corona metropolitana, emportant-se aquests nous votants que d'altra manera podrien haver anat a parar a mans del PP. El 2010 a Catalunya havien obtingut el 3,39% i a Mataró el 3,63%, de manera que el camp ja semblava més ben adobat a la capital del Maresme que en el conjunt del país. La pròpia nit electoral, segurament amb un excés d'entusiasme provocat pels resultats, l'expopular Juan Carlos Ferrando es va proposar com el recanvi que la ciutat, a parer seu, necessita, durant l'especial que va dur a terme Mataró Ràdio.

Per la seva banda, les dades podrien induir també a interpretar una certa conjunturalitat en el fenomen Plataforma per Catalunya; quan la immigració per A o per B apareix dins la campanya, la seva proposta funciona. Si en el canvi el clivatge és nacional, perden gairebé 2.000 vots respecte les municipals, on en van treure 4.704. Amb tot, amb 2.622, podrien mantenir representació fàcilment a l'Ajuntament. Però el que demostra que aquest anàlisi és simplista i que Mònica Lora està fent forat a la ciutat és que, a Catalunya, PxC ha baixat del 2,4% dels sufragis -75.134 vots- a l'1,65% -60.142 vots-, mentre que a Mataró ha pujat gairebé mil vots -de 1740 a 2.622- i en percentatge ha passat del 3,46% al 4,45%. Alerta, doncs, amb infravalorar Mònica Lora. Tot fa pensar que, en unes noves municipals, obtindria un recolzament molt semblant, sobretot tenint en compte que a les generals Lora ja va aguantar 2.534 dels gairebé 5.000 de les municipals.


Finalment, respecte la CUP, s'ha de dir que sorprenentment a Mataró tenen uns resultats fluixos comparats amb el conjunt del país, un 2,88 versus el 3,48% que obté David Fernàndez. En una militància tan conseqüent com la de la CUP, sembla estrany que en ple auge a nivell nacional, a Mataró no siguin capaços ni de sumar els mateixos 2.482 vots que van obtenir a les darreres municipals i es queden en 1.696 vots. En no haver-se presentat el 2010, no hi ha forma de comparar el comportament de l'electorat de la CUP en unes altres autonòmiques a Mataró. De totes maneres, les dades porten a pensar en un estancament o en una baixada de la formació independentista a la ciutat, on tenen presència municipal des de 2007.

Molt sintèticament, i ara ja en clau interpretativa respecte Catalunya: a Mataró el que ha passat és que, tot i guanyar, CiU baixa més del que era esperable, el PSC aguanta un punt més que en el conjunt del país, Ciutadans capitalitza els vots de l'abstenció diferencial malgrat els bons resultats del PP, ERC i ICV tenen pujades similars respecte els resultats generals, PxC demostra que ha fet forat a la societat mataronina i la CUP no aixeca el vol com era d'esperar.


TAULA DE RESULTATS                              2012                            2010                              2006                 
CiU16.62028,2619.33838,4514.42631,28
PSC9.39015,979.03617,9712.96228,11
PP8.54914,547.07914,075.60212,15
ERC6.39910,882.6645,305.52211,97
ICV-EUiA5.4349,243.5417,044.2619,24
Cs4.9218,361.8283,631.2402,69
PxC2.6224,451.7403,46--
CUP1.6962,88----
SI7041,191.5313,04--