dilluns, de juliol 29, 2013

#pensamentsdesantes IV: Tres lletres

Ramon,

quina gràcia el teu darrer Pensament. Més d'una vegada ja ho havíem comentat, tot això dels noms al voltant de la Festa Major, però avui tu li dones un nou matís. M'ha interessat la reflexió. És curiós com a vegades les paraules poden semblar inòcues i en d'altres qualsevol detall es presta a mil interpretacions possibles.

Jo m'he construït una petita teoria de pa-sucat-amb-oli que explica la diferència entre Les Santes i Santes. Diria que algun cop te l'he explicat i tot, però ara tinc dubtes. M'agafo a un dels exemples que poses per explicar quan es fa servir la segona de les acepcions: "Ens veiem per Santes". Crec que amb aquesta frase queda clar que una cosa són els actes, la programació, el ritual que se segueix de la Festa, i una altra de ben diferent és l'esperit amb què es viu la festa; això seria el "Santes" a seques, sense res més. L'extensió d'aquesta fórmula és la confirmació de la vitalitat amb què es viu la festa; al capdavall el de menys són els actes i el més important, sense cap mena de dubte, és l'esperit amb què es viuen, l'esperit de Les Santes.

També és veritat que això ens podria portar a un cert desinterès en relació a les singularitats en sí de la festa, que són precisament allò que les ha elevat als altars no ja del mataronisme sinó de tots els que d'alguna manera o altra estan vinculats a la ciutat. Vull dir que l'avi d'en Cugat, en Rafael Soler, sempre defensa que allò que diferencia Les Santes de qualsevol altra Festa Major de les que es fan i es desfan aquests dies per Catalunya és estrictament la Missa de Glòria de mossèn Blanch. Potser ara mateix això ja no obeeix a la realitat perquè hi ha prou coses que diferencien la nostra festa d'una altra, però sí que és cert que en el passat això era així; un artefacte com la Missa de Les Santes, amb música clàssica italianitzant gairebé ballable i interpretada per un cor popular un sol dia a l'any i amb un permís especial del Vaticà, és una cosa ben singular.

Va, "Anem a tancar", parafrasejant l'acte que aquest vespre no he pogut veure ni gaudir -m'he acomiadat de la Festa amb la Tronada de Fi de Festa al terrat de casa, amb una copa de cava mullant-nos els llavis-. I tanco subratllant no la singularitat ni la vitalitat ni la fortalesa de la nostra Festa Major sinó fent una oda a totes les Festes Majors que des de fa setmanes i fins ben bé mitjans de setembre poblaran tot el territori català. En el nou programa que hem estrenat avui des de Mataró Ràdio a La Xarxa, titulat La Tarda d'Estiu, cada dia dedicarem la primera hora a parlar d'una Festa Major. Avui, que era el primer dia, hem dedicat l'espai a parlar de la nostra festa, evidentment. Però a partir de demà i fins el 6 de setembre en parlarem de 29 més. Només preparar la producció d'una secció on parlem de la música d'aquestes festes majors ja m'ho he passat pipa, coneixent i admirant-me de la força que tenen aquests celebracions populars. Unes celebracions que són exemple de creativitat, de participació, de cohesió, d'identitat i, at last but not least, d'alegria. Perquè en últim terme Les Santes i qualsevol altra Festa Major representen senzillament la joia de viure, l'alegria de sentir-nos vius i que som comunitat.

Uf! Podríem seguir escrivint fins a la sacietat Pensaments de Santes? Per exemple sobre la presència d'una estelada sobre l'Àliga a la dormida del dia 28 al migdia... un acte que em sembla que és injustificable pel que suposa d'apropiació de la figura per part dels seus portants, quan en realitat les figures representen a tota la ciutat.... Dic que sí, que podríem seguir escrivint més Pensaments de Santes, però segurament també per aquest any "Ja n'hi ha prou", no et sembla. Almenys fins d'aquí 360 dies... Potser podríem escriure'ns al llarg de l'any, no, també ;)

Una abraçada i que t'ho passis molt bé al Parc.
I gràcies per l'intercanvi epistolar, ha estat súmmament divertit.
Joan


El tuit d'avui: 

Hui tenim el País Valencià a : i , comencen amb uns fandangos c/