dijous, d’octubre 24, 2013

Mataró i el tèxtil: cal filar prim

Màquina de la col·lecció Vilaseca instal·lada dimecres a la nau petita de Can Marfà per il·lustrar l'acte de presentació de la iniciativa 'Mataró, capital nacional del gènere de punt'. Foto: J.S.









Les forces vives de Mataró es van conjurar dimecres passat no tan sols en la reivindicació de la història del tèxtil a la ciutat -del gènere de punt, en concret- sinó també en la possibilitat de què el retorn de part de la producció d'aquesta indústria a casa nostra serveixi per reindustrialitzar la ciutat. Va ser en el marc d'un acte titulat Mataró, capital nacional del gènere de punt que es va celebrar a la magnífica nau petita de Can Marfà, espai que si tot va bé ben aviat acollirà una part -almenys- de la col·lecció Vilaseca.

L'excel·lent conferència històrica pronunciada pel doctor Joan Giménez va tenir un hàndicap a l'hora de situar la qüestió en el present molt comú entre tots plegats. Si no no vaig entendre malament, va assegurar que el tèxtil havia estat "anorreat" a casa nostra. I és obvi que si ho comparem amb la producció que havia arribat a suposar en els anys 50 o 60, la quantitat de gent que avui es dedica a la ciutat a aquest subsector econòmic és irrisòria. Però alerta: tal com he exposat en diversos articles els darrers temps, si analitzem els números del tèxtil en relació a la resta de sectors industrials, arribarem a la conclusió que el tèxtil a casa nostra està viu. Amb problemes i dificultats, però viu al capdavall.

Així, segons dades de setembre de 2011 publicades a l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica del Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament presentat el juny de 2012, la indústria manufacturera, la del tèxtil, comptabilitzava 3.999 llocs de treball a Mataró, essent la tercera secció econòmica de la ciutat rera el comerç (6.319) i l'àmbit sanitari (5.023) i mantenint-se com la principal indústria de la ciutat. Aquí caldria sumar-hi 1.044 autònoms que afirmen també dedicar-se a la indústria manufacturera, de manera que tot plegt sumaria 5.043 persones que viuen del tèxtil a Mataró.

L'alcalde Joan Mora, a més a més, va explicar una cosa que no sé si ja s'havia explicat però que resulta molt motivador: el tèxtil és l'únic sector que durant el 2012 va contribuir a generar ocupació neta a Mataró. És a dir que no és no perdi llocs de treball i prou, no; és que en guanya.

Filem prim, doncs, a l'hora de parlar del tèxtil. Hem de parlar amb coneixement de causa i posar els punts sobre les is: 5.000 persones es guanyen la vida a la nostra ciutat amb el tèxtil. Que no resulti que 5.000 mataronins més -hi ha qui parla de doblar arreu d'Espanya els llocs de treballa actuals amb la relocalització de la confecció- se la guanyin en els propers temps. Seria una gran notícia. Mentrestant, oblidem-nos dels nostres fantasmes i autoflagelacions i refiem-nos de les dades i els fets. No fos cas que efectivament ens convertíssim en la capital nacional del gènere de punt i haguéssim d'admetre que hem estat capaços de fer alguna cosa bé com a col·lectiu.

1 comentari:

RobertValls ha dit...

mataro tiene una história desconocida y un increíble patrimonio. Enhorabuena por el post.