dimecres, d’octubre 16, 2013

PersonesF: la nova economia que hem de crear



Es frivolitza molt sobre clústers, emprenedors, nova economia, nou paradigma. Portem anys fent-ho. Sóc el primer que me n'exclamo i crec que fem un mal favor a tot allò de bo que -en essència- hi pot haver en tota la visió del món que s'amaga darrera aquests conceptes. L'exemple més obvi, per mi, és el de la paraula "emprenedors". Com els hem anomenat, històricament, als emprenedors, a casa nostra? Empresaris, potser? Per què ara ens fa recança usar aquesta paraula? La resposta: perquè la retòrica d'esquerres que configura la visió general de la nostra societat ha decidit que paraules com empresari "sonen de dretes".

Cert que hi ha qui usa de forma honesta aquest terme i no el circumscriu a l'àmbit econòmic sinó que hi veu una forma d'actuar, en el camp social, de persones a qui anomenen "emprenedors socials" i que no tenen perquè generar activitat econòmica. D'acord. Però en la majoria dels casos, diguem-ho clar, un emprenedor és simplement un empresari: una persona o un grup de persones que s'organitzen per generar productes o serveis pels quals se'ls paga uns diners. "És que l'empresari té afany de lucre i l'emprenedor no és el mateix, aquesta és la diferència", afirmen alguns. Quina bajanada: ni tots els empresaris tenen afany de lucre ni tots els emprenedors tenen afany d'innovar, per exemple. I encara més lluny: és dolent tenir afany de lucre? No hi ha conseqüències magnífiques en termes d'innovació, de transformació, de canvi, en l'afany de lucre? (Ho dic jo que treballo en una Associació Cultural sense afany de lucre i que en presideixo una altra)

Deia que malgrat les frivolitzacions del llenguatge, faig meu gran part del discurs de fons, profund, potent, que assegura que cal construir una manera diferent de generar activitat econòmica. I que sinó, no ens en sortirem -que vol dir que seguirem tenint un atur com l'actual; insuportable-. Ara bé, només expressar aquest desig ja escolto de nou com algú el traduiria en expressions com "l'economia social", les empreses d'economia social. En sentir això molt sovint penso si la majoria de les petites empreses -o microempreses- del nostre país són res més que una manera honesta de guanyar-se la vida. No és economia social, això? Les perversions del llenguatge, una vegada més. Com tot el que envolta el fenomen cooperatiu: allò rellevant és que una empresa sigui jurídicament una cooperativa o que les empreses funcionen -cara endins i cara enfora- amb valors cooperatius, reservant les dosis d'agressivitat -que també n'hi ha d'ahver- el màxim possible? Em sembla que la resposta és òbvia però el frame dominant és el que és i per culpa de visions fonamentalistes, els ideals del cooperativisme encara són riota per a alguns.        

Dit tot això, i malgrat que a alguns els sona naïf això que "ens hem de reinventar", "hem de canviar de paradigma", "cal construir un nou model", jo afirmo que si. Que cal aprendre a organitzar-nos d'una manera més cooperativa, treballar millor, de forma diferent, més flexible i àgil. Internament més transparent i més participativa. I sobretot buscant sentit en tot el que fem. Hem de posar la persona al cor de l'economia -així d'utòpic, si!- i buscar un equilibri entre les necessitats del mercat i la raó i el senderi. Aquest serà el veritable èxit del futur. No es tracta d'inventar nous sistemes sinó de viure'ls -penso- de forma diferent, de primar uns valors i no uns altres. De pensar una mica més tot el que fem i perquè ho fem.

Malgrat totes aquestes dificultats conceptuals i amb la voluntat de traçar un discurs clar i convincent respecte la qüestió, des de fa dos setmanes des de la productora Clack anem construïnt un nou projecte impulsat des de TecnoCampus Mataró-Maresme amb el suport de M1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme: PersonesF. Persones amb factor F, amb voluntat de Futur, que tinguin en compte permanentment la Formació, que busquin una autèntica Felicitat de manera que ens ho posem una mica més fàcil. Que tinguin ganes de Filosofar seriosament.

Us convido a fer amb tots nosaltres aquest nou viatge. Que volem que sigui apassionant, com la vida mateixa.