Mataró obre la catarsi per Laietana

"Hor-ro-rós! Hor-ro-rós!", va sortir exclamant Manuel Cuyàs del nou edifici de Caixa Laietana al Pla d'en Boet. Era el gener de 2008. Cuyàs, periodista històric de la ciutat i llavors adjunt a la direcció de El Punt a Barcelona, mostrava el seu enuig pel bust que Pere Antoni de Dòria, llavors director general de l'entitat, s'havia fet fer i havia dipositat en un passadís de les noves instal·lacions, visible pel públic. El va trobar de mal gust. Entre els periodistes locals recordo que va causar sorpresa la sinceritat de Cuyàs, una virtut que no abundava entre la resta de periodistes que érem allà aquell dia; Laietana era intocable.

Aquest dimarts, cinc anys després, el llavors totpoderós Pere Antoni de Dòria va admetre que aquest bust probablement acabaria a la brossa. I va haver d'explicar quins membres de la seva família es van desprendre de les participacions preferents pocs dies abans que el sistema fes crack -probablement usant informació privilegiada que ell tenia-. I perquè va posar el seu fill de secretari de l'entitat. I si era veritat que també dos dels seus fills havien facturat més d'un milió d'euros a l'entitat en concepte de serveis jurídics. I què hi feia Caixa Laietana construint pisos des de seus a Berlín i a Polònia.

Moltes més coses. Moltes. Dimarts va ser un dia important a la història de Mataró, a la història recent... i no tant recent. El que havia estat 32 anys director general de Caixa Laietana (fins febrer 2008), Pere Antoni de Dòria, compareixia davant la comissió del Parlament que investiga l'ocàs de les caixes d'estalvi a casa nostra, com si res no hagués passat. Dòria, que va ser sempre un home gairebé inexistent en els mitjans de comunicació -recordo una entrevista seva a Mataró Report on exposava aquella teoria seva de les boles petites per referir-se al paper que podia tenir Laietana en el sistema de caixes- va ser gairebé interrogat pels diferents grups parlamentaris, que no van deixar passar-ni ni una. Tot allò que a Mataró s'havia dit sotto voce durant molts anys, dimarts va sortir a la llum. Finalment. Sortosament. Sigilosament.

Tan hi fa -encara que èticament sigui difícil d'entendre- que Dòria adjudiqués la culpabilitat de l'estafa de les preferents a Bankia, resguardés el seu protegit Josep Ibern i tirés pilotes fora sobre "què podria haver fet si hagués sabut". Va haver de donar explicacions, sense dilacions, als diputats que el van interrogar durant una hora i mitja. Que van preguntar i repreguntar. Fins i tot Dòria ha d'afrontar una amenaça, la del grup parlamentari d'ICV-EUiA, que va anunciar que posaria a disposició del Ministeri Fiscal diversa documentació que conté indicis de males pràctiques durant els seus mandats com a director general. Veurem.

El més important, però: Mataró ha iniciat amb aquestes compareixences al Parlament de Catalunya que seguiran dilluns que ve amb Josep Ibern el llarg camí de la catarsi que hauria d'haver començat fa molts mesos. Tants mesos com els que van des que es va saber que Laietana no arribaria als 150 d'existència perquè desapareixia com a marca comercial. En aquell moment, ningú va dir res. Ningú va aixecar el dit. Més aviat va primar aquell to mataroní de: "que es fotin".

Ha estat amb el pas del temps -i amb l'impacte sobretot de l'estafa de les preferents- que tots ens hem anat conscienciant del que significa no comptar amb Laietana com un dels principals actius del territori. Però no hem fet el dol que correspon. Potser ara, amb aquesta mena de judici de les instàncies democràtiques als que van governar la nau de forma clarament errònia, començarem a fer-ho. La ciutat necessita fer net. I recuperar aquest període amnèsic.

Comentaris

Entrades populars