diumenge, de novembre 09, 2014

#9N a #Mataró: "Y por cierto, qué has votado, 'no-no'? Eso es cosa mía, faltaría más"

La imatge d'aquí a l'esquerra correspon a la cua que hi havia a 2/4 de 12 del migdia en el punt de votació de l'IES Alexandre Satorras de Mataró, concretament a l'alçaca des de la piscina municipal. La cua arribava llavors fins gairebé el passeig Carles Padrós.

Aquesta és segurament la foto més espectacular de les que he pogut prendre aquest matí a la capital del Maresme, que viu una gran mobilització aquest #9N, com la resta del país.

De totes maneres, més que les cues -lògiques, donat el menor nombre de col·legis electorals- el que més m'ha sorprès ha estat trobar en els barris de la ciutat molts castellanoparlants acudint a votar i permetent intuir una cosa que algú ja havia insinuat els darrers dies: la visió de la consulta d'avui com a "costellada dels indepes catalanets" quedaria totalment en dubte ja que, gràcies a la nova impugnació del Tribunal Constitucional, un gruix extra de votants que potser no hauria participat d'aquesta convocatòria finalment ho ha fet.

Quan sortia de l'edifici de l'IES Puig i Cadafalch, al carrer Sant Josep de Calassanç del barri de Cerdanyola, una dona de mitjana edat comentava a una de més jove: "Ostras, pues yo no esperaba que hubiera tanta gente votando, eh? Ah, y por cierto, al final qué has votado, 'no-no'?". I l'altre li ha respost: "Eso es cosa mía, faltaría más". És a dir que hi ha gent que s'ha près això d'avui molt seriosament. Em sembla que més de la que intuíem.

Ja a la ronda Rocablanca, un home que no tenia gens clar on era l'institut mencionat m'ha preguntat si sabia com s'hi arribava, també en castellà. De fet es pensava que estava anant a l'Alexandre Satorras o sigui que no tenia massa clar on havia de votar. Feia doncs, un esforç important per anar a aconseguir-ho. M'ha vingut la mateixa idea al cap. Una estona abans, a l'IES Pla d'en Boet, una senyora de 40 anys, catalanoparlant, li ha preguntat a un senyor gran del barri, també en castellà: "Qué, ya has ido a votar?". I l'home, que pel tòpic podia semblar que la cosa no anava amb ell, li ha respost amb tota naturalitat: "Si, ahora ya estoy descansando". "Claro has quedado bien descansado!", li ha tornat la noia, complaguda, perquè no semblava esperar-se aquesta resposta.

Al final d'aquesta ruta, aquesta sensació de sorpresa me l'ha transmès també una persona vinculada a Òmnium Cultural de Mataró, al punt de votació de l'Institut Alexandre Satorras. "Hi havia gent que passava per davant de l'institut i més aviat pensaves que no entrarien a votar, per entendre'ns. I llavors, de cop i volta, entraven cap a dins. Estic sorpresa".

La realitat, com sempre, és una mica més sofisticada i complexa del que sembla, cosa que em sembla realment suggeridor i divertit.