dijous, de febrer 04, 2016

'En el cap de...' Íñigo Errejón*
















Sóc perfectament conscient de què ens adjudiquen, als de Podemos, formar part del que se’n diu la “nova política”, però no és una etiqueta que em faci sentir gaire còmode. Almenys no sempre. Per exemple quan veig que als nostres companys de “nova política”, la gent de Ciudadanos, semblen més una construcció del màrqueting polític que no pas una nova concepció de la política. No dic que no tinguin ideologia, eh?, però precisament no sé si aquesta és gaire innovadora, francament. Evidentment que reivindico que nosaltres representem nova energia pel sistema democràtic, que volem fer coses diferents i fer-les bé, recuperar conceptes com l’exemplaritat o apostar a fons per la transparència de les institucions. Però també tinc clar que en realitat nosaltres venim d’una lluita antiga, de tota una continuïtat històrica, d’una tradició política que s’ha anat forjant durant dècades i dècades en el nostre país... i cert és que, alhora, quan fem el nostre plantejament polític del què ha de ser l’Espanya del futur, intentem superar el marc de les esquerres i les dretes per reemmarcar la lluita entre els instal·lats i els que no hi estem... però una cosa no treu l’altra. Nosaltres reivindiquem els valors clàssics, els valors de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Sí, sí, la fraternitat. Si us hi fixeu és una paraula poc habitual en el vocabulari polític que nosaltres hem recuperat amb gust. Hi creiem, en la fraternitat, i és un valor antic, oi? És un valor sòlid, essencial, profund... que segurament no gaires enquadrarien amb la “nova política”. M’explico, no?

* Publicat a la revista Valors de febrer de 2016.