Laia Bonet i Quim Arrufat coincideixen en una visió crítica de la “nova política”*

Amb una sala Oriol Bohigas plena a vessar amb la presència de 150 persones, aquest dimarts dia 9 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès la tercera i darrera sessió del cicle Un nou temps. Una nova política? organitzat per la revista Valors i la secció de filosofia de la històrica entitat barcelonina.

En aquesta ocasió, dos exparlamentaris, Quim Arrufat i Laia Bonet, van protagonitzar un àgil debat moderat pel periodista de BTV Lluís Reales on les coincidències respecte en una visió crítica de la denominada “nova política” van ser més que les divergències. “Sóc més partidària del reset que del ‘suprimir’, de regenerar que de fer tabula rasa“, va obrir foc Laia Bonet, la qual va recordar que la “nova política” no és només possible “en un entorn digital ni en un context jove”. També va alertar de la possibilitat d’oposar “nova política” a la política que es fa a les institucions -“situar la gent en trinxeres dificulta que la gent faci política amb majúscules”- i va apuntar que més que una filosofia, en tot cas la “nova política” hauria de ser una actitud.  “No hi ha una sola manera de ser nou; la ‘nova politica’ no ha de respondre a un pensament únic sinó divers”, va reblar.

Per la seva banda, Quim Arrufat va esbossar una visió crítica del terme “nova política” des d’un primer moment, en entendre que aquest és un significant buit “on tothom hi inclou el que vol”. “Hi ha molts valors que podem associar a la ‘nova política’ i que en canvi no són gens nous. Valors com el de la deliberació ja els reclamava la democràcia atenenca fa tres mil anys”, va recordar. En contraposició amb l’afirmació de Bonet, això sí, l’exparlamentari va assegurar que “tot allò que es presenta com a nou representa un cert arrasament d’allò vell, encara que sigui injust”. En aquest sentit i després d’unes darreres setmanes en què precisament la forma de presa de decisions del partit d’Arrufat, la CUP, han estat determinants en la configuració del moment polític actual a Catalunya, l’exparlamentari va admetre que “una assemblea no és el mecanisme més eficient de presa de decisions”, però va assegurar també que “les assembles generen una cultura política molt més democràtica i coherent”. Aquí Bonet li va llançar un cable per falcar la seva posició, afegint la noció de deliberació. “Les assemblees, més que per votar i decidir, són per deliberar col·lectivament, per avançar en el debat”, va confirmar l’exparlamentari de la CUP.

Per la seva banda, la participació de Laia Bonet, ara fa més d’un any, per competir per la nominació de l’alcaldia de Barcelona per el PSC i la proximitat temporal amb les primàries per escollir els contrincants a les presidencials nord-americanes van portar a col·lació aquest mecanisme usat pels partits per tal de fer respirar les seves estructures. Arrufat s’hi va mostrar crític i distant: “Les primàries tenen sentit quan els partits estem parlant de partits que es tanquen; permeten un cert marge a l’interior que genera més sensació de llibertat”. En una altra línia, Bonet va admetre que “les primàries no tenen perquè ser una estratègia pròpia de la “nova política”, depèn com es facin”, donant a entendre que la retòrica supera els fets, sovint.

Sobre la transparència, matèria de la segona sessió del cicle set dies abans, Bonet i Arrufat van coincidir en relativitzar la importància de les polítiques relacionades amb aquest tema. En aquest sentit, Quim Arrufat va dir que l’exigència de transparència era bona insuficient, perquè això no faria que els partits vinculats a les classes econòmiques dominants segueixin tenint més donacions, que és el veritablement rellevant. Per la seva banda, Bonet va dir que la transparència “és indispensable però no garanteix una millor política”. En aquest moment, Arrufat no es va estar de criticar l’actuació de partits que precisament es presenten com a estendards de la “nova política” però que després “no practiquen amb l’exemple”. “Un dels partits que més gala fa de la transparència, Ciutadans, finalment no presenta comptes a la Sindicatura de Comptes. I en canvi Convergència, amb la qual estic a les antípodes i no és “nova política”, sí que ho ha fet”, va assegurar.

Bonet i Arrufat també van coincidir en les conseqüències que té l’acceleració del temps polític en la mesura que és el tempo dels mitjans qui el determina: “L’acceleració del temps polític acaba generant política de guanyar el titular d’avui”, va dir Bonet, mentre que Arrufat va lamentar: “Tal com la gent s’informa la gent ara mateix amb les xarxes socials és incompatible amb reflexionar”. En un altre moment del diàleg, Arrufat va reclamar responsabilitat ciutadana en relació al seu sistema polític més enllà del moment que es visqui: “Si el sistema és eficient, ningú reclama; quan no funciona, tot són reclamacions. Hem de ser responsables també quan representa q les coses van bé “, va dir.

* Article publicat al diari digital Valors.org que impulsem des de l'Associació Cultural valors.

Comentaris

Entrades populars