dimecres, de febrer 17, 2016

La fórmula de les sopes mataronines*

L'alcalde David Bote durant la presentació dels pressupostos municipals per 2016. Foto: Ajuntament de Mataró
L'alcalde David Bote durant la presentació dels pressupostos municipals per 2016. Foto: Ajuntament de Mataró  

"'Per què amb ingredients tan bons ens surt una sopa tan dolenta?'", es va preguntar l'alcalde de Mataró David Bote a principis de gener, en una trobada d'inici d'any amb els periodistes que segueixen l'actualitat local. De fet, per fer honor a la veritat, Bote va explicar que aquesta era una pregunta que li havia fet un amic del seu gremi, avesat a practicar amb fórmules i resultats. És a dir, que tampoc era una invenció seva.

Pocs dies després, a través d'un article a Capgròs, el president local de CDC Mataro, Xavi Penela, adjudicava  part de la culpa de la "mala sopa" als cuiners de la menja. I semblava obvi que la crítica anava pels alcaldes socialistes que ha tingut la ciutat i no pas per l'únic representant de la seva formació política que ha exercit el càrrec a Mataró, Joan Mora. Una crítica enverinada cap a Bote que els convergents efectuen en privat, mofant-se de l'alcalde novell i dels seus primers passos, a vegades una mica naïfs.

A l'entrevista que aquest dijous publicàvem a LaRiera48 amb l'exalcalde Joan Antoni Baron -la primera entrevista que fa a un mitjà local des que va deixar l'Ajuntament, el maig passat- aquest també posa cullerada al debat, esmenant un, que és dels seus, i altre: "Ni els ingredients són tan bons ni la sopa és tan dolenta. Els ingredients són els que són: no tenim una societat civil molt potent, no tenim unes estructures empresarials molt potents… No ens enganyem: tenim el que tenim. Segurament és culpa de tots plegats: jo he estat alcalde i segurament una part de la culpa també és meva. Però la sopa tampoc és tan dolenta! Ni tampoc els cuiners, com algú ha dit, són tan dolents...". En un altre moment de la conversa, Baron assegurava que "a Mataró es vivia raonablement bé", recordant una de les frases antològiques de Manuel Mas, cuiner principal de la ciutat des de la represa democràtica -poser hauríem de dir l'autèntic xef-, quan va dir allò de "els mataronins no sé de què viuen però viuen bé".  No era exactament una boutade, tot i que Mas acostumava a cuinar-ne, sinó una mena de plasmació d'un estat d'opinió en relació a l'economia local: un monocultiu com el del tèxtil en declivi, amb molta activitat submergida, sense un recanvi (ni uns recanvis) clar...  

La metàfora cuinada per Bote, amanida per Penela i emplatada per Baron, ha encetat, de fet, una reflexió en relació al futur de la ciutat que el propi nou govern municipal apadrina i que es diu Mataró 2022. Tenim uns bon ingredients, a Mataró? Ens surt realment una sopa dolenta? Fins a quin punt els cuiners són responsables d'una cosa o altra? De fet, qui són els cuiners, exactament? Només les autoritats municipals? Potser, més que dedicar el temps a cuinar tapes lleugeres amb mocions sobre si cal retirar les plaques -poquíssimes- on consta el nom de l'expresident Pujol o cal canviar els noms dels carrers de la ciutat amb motius borbònics -encara que el nom no sigui cap imposició d'un règim dictatorial- els nou partits amb representació a l'Ajuntament farien bé d'intentar cuinar tots junts una bona escudella, encara que no sigui Nadal, o millor encara una bona paella per poder-la degustar junts al Passeig Marítim de la ciutat. I allà, asseguts a taula al Passeig del Callao, començar a pensar de debò en el futur de la ciutat. Un debat que també ha d'implicar els periodistes, la societat civil i en general els ciutadans de Mataró, perquè no està escrit enlloc que tot sigui culpa dels polítics. Només faltaria.

* Article publicat a LaRiera48.