Alcaldes: tenim decència per estona*

No enganyaré ningú abans de començar. Aquest no és un article fred, analític, fet des de la distància, sobre la figura dels alcaldes, sinó una redacció feta a partir del coneixement i la complicitat amb els electes locals i en general amb els batlles.

Sóc fill d'una persona que durant uns anys va exercir de regidora de l'Ajuntament de la meva ciutat, Mataró. Posteriorment jo mateix he treballat com a periodista de proximitat en aquest mateix entorn, cosa que m'ha permès conèixer dos alcaldes força d'aprop, Manuel Mas i Joan Antoni Baron. Tocar-los d'aprop, tenir-hi llargues converses i també barallar-m'hi i discutir-m'hi. Però sempre des d'una mena de premissa bàsica -algun cop a punt d'esberlar-se, també és veritat-, des d'una certa complicitat; sabent sempre que, per sobre de trifulques entre polítics i periodistes, hi havia una voluntat de servei públic per ambdues parts: un liderant la ciutat i l'altre qüestionant, interpretant, explicant la feina del primer.

Sóc doncs, un enamorat de la figura de l'alcalde, molt més enllà de la seva pertinença a un partit o a un altre. He après a valorar la seva generositat, la seva integritat i honestedat i la seva capacitat de treball. Repto a qui vulgui a debatre sobre la qüestió.

Després d'uns anys treballant en el territori, com se'n diu ara -no és territori, Barcelona?-, vas eixamplant camins i busques noves fites. Vols exercir el teu ofici, com sempre, però no en el mateix indret de referència. Si, però, mantenint els valors associats al periodisme de proximitat: allò que passa a la cantonada de casa pot ser una notícia tan global com qualsevol elements de l'actualitat mundial.

Va ser així que, ara fa un any, un equip de tres periodistes i amics mataronins format per Oriol Burgada, Elisabet Solsona i un servidor va proposar a l'emissora COMRàdio -a través de Mataró Ràdio- un programa sobre la figura dels alcaldes, dels alcaldes i alcaldesses catalans. Un espai per tant protagonitzat per polítics però amb la voluntat, sobretot, de subratllar el perfil humà dels electes locals. Per parlar amb ells de com governar una ciutat, dels problemes i oportunitats de les localitats en concret, però sobretot perquè ens expliquessin com viuen el fet de governar des d'una perspectiva personal, en un moment de gran descrèdit dels polítics en general i dels alcaldes en concret arran del cas Pretòria.

I això és el que vam fer durant 21 dies des de finals del mes de juny a mitjans del mes de juliol d'enguany a través del programa Com són els alcaldes. Tres setmanes durant els quals hem recorregut Catalunya de punta a punta, des de Vilafranca del Penedès fins a Barcelona, fent la volta al país en el sentit invers a les agulles del rellotge. Així, hem conegut alcaldes acabats d'estrenar com Pere Regull (CiU) a la pròpia Vilafranca o Núria Parlon (PSC) a Santa Coloma de Gramenet, independents com Miquel Aubà a Gandesa o el mediàtic Carles Móra a Arenys de Munt, alcaldes joveníssims com Albert Batalla (CiU), Iolanda Pineda (PSC), Miquel Buch (CiU) o Albert Batet (CiU) a La Seu d'Urgell, Salt, Premià de Mar o Valls, alcaldes experimentadíssims com Miquel Aguilà (PSC) a Balaguer o Lluís Tejedor (ICV) a El Prat de Llobregat. Alcaldes professionals com el de Manlleu, Pere Prat (ERC), i alcaldes que serveixen en el resturant familiar a l'hora de dinar, com Ramon Roqué (PSC), a Sant Joan de les Abadesses. Alcaldes metropolitans com Antonio Balmón (PSC) a Cornellà i alcaldes dels extrems del país com Ferran Bel (CiU) a Tortosa. Molts alcaldes, si, però també algunes alcaldesses com Laura Vilagrà (ERC) a Santpedor o Anna Pagans (PSC) a Girona. Alcaldes que són pesos pesats al seu partit (PSC) com l'alcalde Ballesteros de Tarragona o l'alcalde Ros de Lleida i alcaldes que van més per lliure, com Roc Muñoz (PSC) a La Canonja. Alcaldes conegudíssims com l'alcalde Hereu de Barcelona (PSC) i alcalde poc coneguts però que tenen moltes coses a explicar com David Rovira (CiU), de L'Espluga de Francolí. Així fins a trenta...

Alcaldes que tenen tots gairebé els mateixos problemes -crisi econòmica, mobilitat, immigració, seguretat-, i que els afronten gairebé sempre amb les mateixes armes: paciència, serenitat, fermesa, rigor i honestedat. I amb moltes hores de feina: pels alcaldes la feina s'exerceix set dies la setmana 365 dies l'any.

Ja he dit que aquest no era un article neutre però ho repeteixo per si no havia quedat clar: els alcaldes catalans, de tots partits, ideologies i creences, estan molt bé. Així com sovint es diu que cada país té els polítics que mereix, gosaria dir que el nivell dels alcaldes i alcaldesses catalans està per sobre de la mitjana del país. Ja sé que això semblarà poc creïble, segons com, però qui no ho vegi clar que faci l'exercici descrit: rodar per Catalunya i parlar amb els seus batlles. Se n'adonarà que la realitat és molt més tossuda que qualsevol dels tòpics.

Ho sento pels apocalíptics i els que sempre pretenen veure-ho tot negre: tenim nivell, decència i honestedat per estona. Tenim compromís i alcaldes per estona.

Estic convençut, també, d'haver conegut la propera persona que regirà els destins del país des de la plaça de Sant Jaume. No ho dic per ningú en concret sinó per molts en general. Temps al temps. Revisin aquest escrit el 2020.

* Article publicat al butlletí de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Comentaris

Gràcies pel que has escrit. Sovint es mira només els fets negatius de la política. Jo sovint dic que a Catalunya hi ha 947 municipis i que els casos negatius són insignificants. Ser Alcalde/essa, tinent d'Alcalde o regidor/a d'un municipi demana un grau de generositat gran i com dius tant és el partit. En un poble mitja o petit això s'augmenta doncs tens menys recursos i estàs més a primera línia.
Però la política local és apassionant per això per estar tocant els problemes, poder aplicar les solucions, poques pels recursos limitats i que hem de suplir amb imaginació...
De nou gràcies, aquests comentaris positius de tant en tant ajuden a tirar endavant.
Una abraçada
Alfons Molons i Antius
Joan Salicru ha dit…
Moltes gràcies a tu Alfons.
Hem de prestigiar les nostres institucions i les figures que n'ostenten la màxima representació.
Així de clar.
joan
Anònim ha dit…
Thanks for sharing the link, but unfortunately it seems to be offline... Does anybody have a mirror or another source? Please answer to my post if you do!

I would appreciate if a staff member here at joansalicru.blogspot.com could post it.

Thanks,
Alex

Entrades populars